Joan Tamayo Sala
Ja portem moltes setmanes vivint i patint un dels efectes més cruels d’aquest sistema “capitalista” que ho mercantilitza tot.
La pujada salvatge, la “gran estafa”, del rebut de la llum, i els efectes negatius que progressivament va provocant , com a pluja fina, sobre la societat i les famílies. I, el més trist, no reaccionem!
La llum és essencial per al desenvolupament d’una vida digna i no pot seguir sent un simple bé per enriquir-se uns quants, i subjecta als moviments especulatius dels mercats. L’electricitat és un servei públic de titularitat estatal (article 149.1.25 de la Constitució espanyola), com la sanitat, l’educació o el servei postal.
Els beneficis de les tres grans companyies energètiques, que controlen el 85% del mercat espanyol, segueixen creixent fins a superar folgadament la barrera dels 6.000 milions anuals. I mentrestant assistim, passivament, a l’augment indignant de l’anomenada “pobresa energètica” que no garanteix l’accés al subministrament elèctric bàsic per a totes les famílies i persones en situació d’exclusió social o de precarietat econòmica. Pobresa energètica provocada per aquest abús de les companyies elèctriques. Ja fa molts anys que anem assistint al trist espectacle de les privatitzacions de les elèctriques a Espanya i a la desfilada interminable de polítics que acaben amb càrrecs en els seus consells d’administració. Les companyies elèctriques, per altra banda, han enganyat i enganyen, contínuament, els seus clients més desfavorits.
L’exclusió social i la desigualtat a l’Estat espanyol constitueixen problemes profunds i multidimensionals, que requereixen d’una acció política decidida per ser erradicades. Això comença per plantar cara a les companyies elèctriques i donar un pas al front amb mesures de pressió eficients.
Cal ser conscients del poder que podem tenir com a consumidors. És per això que només podem estar satisfets que, davant la manca d’una resposta política contundent per part dels governs, especialment el de l’Estat espanyol, que només ha adoptat mesures conjunturals i pedaços per tal d’enfrontar aquest escàndol, no aplicant ni una sola mesura que afecti mínimament els escandalosos beneficis de les grans empreses, del sector elèctric, ara, una plataforma d’entitats socials de Terrassa, de forma conjunta i unitària, presenti al ple de l’Ajuntament de Terrassa del mes d’octubre, per a la seva aprovació, la següent proposta:
Que l’Ajuntament de Terrassa, o sigui tota la corporació municipal, com a mesura de pressió directa i en nom de tota la ciutadania, deixi de pagar les factures de la llum a les companyies elèctriques subministradores de totes les instal·lacions municipals, fins que els preus tornin a ser acceptables, assequibles, adequats i raonables per a tots els ciutadans. Per tant, que rectifiquin, de forma immediata, aquesta situació anòmala, insolidària i enormement perjudicial per a Catalunya i la resta de l’Estat espanyol.
Que l’Ajuntament de Terrassa posi les bases necessàries per a la creació d’una empresa municipal energètica que tingui la forma de cooperativa, i per tant amb un component més democràtic i participatiu.
Cal anar cap a la creació d’empreses públiques, que garanteixin l’accés a l’energia necessària per als ciutadans, en condicions econòmiques favorables, unificant la producció d’energies (renovables o no) de tot el municipi o de qualsevol territori. Prioritzant, per exemple, les instal·lacions fotovoltaiques connectades a la xarxa, o les instal·lacions de “biomassa”. La funció principal d’aquestes empreses ha de ser, també, la d’impulsar un “canvi de model energètic” enfront de l’actual.
Ja n’hi ha prou que no es tingui en compte el que diuen els tractats internacionals sobre drets humans signats per l’Estat espanyol. La Declaració Universal dels Drets Humans (DHDH) reconeix que “tota persona té dret a un nivell de vida adequat que li asseguri la salut i el benestar, i en especial l’alimentació, l’habitatge, l’assistència mèdica i els serveis socials necessaris”.
La Declaració Universal dels Drets Humans Emergents (DHDHE) diu que un instrument programàtic de la societat civil ha de ser identificar “el dret de tot ésser humà de disposar d’aigua potable, sanejament i energia”.
El Pacte Internacional dels Drets Econòmics, Socials i Culturals (PIDESC) reconeix el dret a un habitatge adequat i el “dret a l’accés a energia per a la cuina, la il·luminació i la calefacció” i defensa que “les despeses derivades de l’ús de la llar haurien de ser d’un nivell que no impedeixi ni comprometi la satisfacció d’altres necessitats bàsiques”.
Per tant i en base al que diu el principi de subsidiarietat que reflecteix la Carta Europea de Salvaguarda dels DDHH a la ciutat signada per l’Ajuntament de Terrassa, l’any 2000, on s’afegeix que els drets humans són universals, indivisibles i interdependents, i que tots els poders públics són responsables de la seva garantia, i així ho concreta l’article 12 de la carta quan diu: Es reconeix el dret dels ciutadans i ciutadanes a accedir lliurement als serveis municipals d’interès general. Amb aquesta finalitat, les ciutats signatàries s’oposen a la comercialització dels serveis personals d’ajuda social i vetllen perquè existeixin uns serveis essencials de qualitat a preus acceptables en altres sectors dels serveis públics.
És un èxit de la ciutadania de Terrassa que aquestes propostes es presentin al ple de l’Ajuntament.
És un acte de desobediència civil necessari i rendible, perquè l’administració pública, que som totes i tots, al deixar de pagar la factura de la llum, no provoca cap perjudici, ja que les empreses elèctriques no poden tallar, legalment, el subministrament de llum a les administracions públiques. En tot cas poden iniciar un procediment judicial de llarg recorregut.
Aquest hauria de ser el primer pas per caminar cap a una sobirania energètica i cap a un nou model econòmic i social, ja que, essent l’energia un dels pilars bàsics que sostenen l’actual model socioeconòmic de la nostra societat , i veient que la seva gestió genera un dels problemes més greus a què s’enfronta la humanitat i la persistència del propi planeta, no ens queda altre remei que un canvi urgent de sistema econòmic perquè sigui social i ecològicament sostenible.
L’Ajuntament de Terrassa i els grups municipals que hi són presents tenen l’oportunitat històrica de poder demostrar, de forma valenta que estan a favor de defensar actuacions a favor del “planeta”, en uns moments de greu crisi , socialitzant i democratitzant els recursos existents, en clau de defensa dels drets humans.
Ho faran?
