Amb l’UNES Barça, Baca milita a Primera Nacional, la segona categoria, a les ordres del ja exseleccionador espanyol Óscar Trigo. Tot i la seva joventut, afronta amb enormes dosis d’il·lusió la seva primera campanya al club blaugrana.
S’entrena tres dies a la setmana al pavelló Juan Carlos Navarro de Sant Feliu i està gaudint amb els seus companys d’una lliga que acaba de començar. L’equip barcelonista va estrenar-se vencent a casa l’Adapta Zaragoza i va perdre després amb el Ferrol.
Baca actua en la posició d’aler i se sent molt còmode a l’equip. Li encanta el bàsquet. Però no sempre va ser així. “Recordo que, de petit, odiava aquest esport. No m’agradava gens. Els meus pares em van apuntar a fer bàsquet als 8 anys i he passat per diverses escoles i equips abans d’arribar al Barça. Ara gaudeixo moltíssim. El bàsquet en cadira és un esport duríssim, de molt contacte. M’encanta. Amb els companys i l’entrenador estic aprenent molt cada dia”, assenyala el jugador.
Aquest terrassenc de la Maurina té molt clar quin és el seu objectiu en el món de l’esport. “Vull arribar a la selecció espanyola. El meu somni és poder participar en uns Jocs Olímpics i si pot ser tornar amb una medalla. Però no tinc pressa. Si ha d’arribar, ja arribarà. Encara soc molt jove”, comenta.
L’esportista terrassenc se sent feliç compaginant els estudis i l’esport. Però no sempre va ser així. “De petit, vivia tancat en el meu petit món. De vegades em sentia discriminat, però he de dir que també vaig tenir etapes de felicitat. Ara em sento millor que mai. L’esport m’ha aportat moltes coses. Et millora la qualitat de vida d’una manera increïble, tant per als que fem esport adaptat com per als vàlids”.
Un equip amb futur
A nivell esportiu, el seu objectiu per a la temporada que tot just acaba de començar és assolir la permanència o bé pujar a la Divisió d’Honor. “Tenim un bon equip. L’Òscar ha reforçat l’equip amb bons jugadors, però l’ascens estarà caríssim. Ens falta molt encara, però cada vegada ens entenem millor a la pista i fem les coses més bé”, assenyala el jugador, que ha estat internacional amb la selecció espanyola sub-22.
Alejandro troba a faltar instal·lacions públiques on els joves puguin fer esport sense necessitat d’estar federats ni pertànyer a un club. “Hi ha molt poques pistes de bàsquet i de futbol. I les que hi ha estan en males condicions. Els joves necessitem els nostres espais i no sempre ens ho posen senzill”.
Al cos tècnic del Barça hi ha el també egarenc Raúl Elia, el delegat. Ho és també de la selecció. Tenia previst deixar l’equip espanyol, però ha optat per continuar fins als Jocs Paralímpics de París 2024. Ho farà amb Abraham Carrión com a seleccionador.
