La davallada de prestigi dels clubs espanyols de futbol es nota en el terra. “Sí, ha baixat la venda de samarretes del Barça i del Madrid. I pugen molt les del PSG”, diu Ibrahim. Les del PSG de Messi. Ja es veu en el material exposat per Ibrahim i els seus companys en les tres mantes que tenen disposades al Portal de Sant Roc, lloc on es localitzen els pocs “manters” senegalesos que queden a Terrassa. A la Rambla d’Ègara també es posen a vegades, i al mercadal de l’avinguda de Béjar, amb un ull posat en el gènere i l’altre a l’aguait, per si arriba la policia. Tot i que el cos local no considera aquests venedors ambulants un problema greu a la ciutat, com sí que passa en altres, agents municipals duen a terme controls periòdics que en el que portem d’any s’han saldat amb uns 600 articles aprehesos. Tots ells, falsificats. Presumptament. De les onze actuacions policials realitzades, cinc es van efectuar al Portal de Sant Roc. Tres, a la Rambla d’Ègara i tres més, al mercadal Martí l’Humà.
Ibrahim va néixer a Kaolack, el Senegal, fa 34 anys. No hi ha futur al seu país, diu, i un company assenteix des dels seus gairebé dos metres d’alçada; en el 2007, a la tardor, va marxar amb altres compatriotes amb cotxe rumb a Mauritània i des de les costes mauritanes va salpar en una pastera, com van fer milers abans, com farien milers després. “Vam estar tres dies en l’oceà. Por? Sí, vaig tenir por, però no ens va entrar aigua”. Va arribar a Tenerife, on va romandre un mes, i després va viatjar a la península. El destí era Terrassa, on tenia coneguts. I aquí viu des de llavors, amb cinc compatriotes. “Cadascú aporta el que aconsegueix i així anem tirant”, explica. És dilluns i Ibrahim porta tres dies “sense vendre res, ni un euro”. A vegades el seu guany en un dia és de 40 euros.
“M’ho puc provar?”, pregunta una jove mentre assenyala una bossa que, de ser original, estaria a l’abast d’unes poques butxaques. “Sí”, contesta un company d’Ibrahim, que fins i tot facilita la prova: “Mira’t aquí, si vols”. “Aquí” és el vidre d’un portal, que farà de mirall. La noia no es queda la bossa, que costa 20 euros. Són temps dolents fins i tot per a la venda de gènere mistificat.
Ibrahim porta deu anys en aquest negociat: “A vegades m’ha enxampat la policia, però els agents es porten molt bé amb nosaltres. He hagut de pagar multes. Però no tinc més remei que treballar en això. Ja m’agradaria fer-ho en una altra cosa”. El seu company d’alçada d’ala-pivot ho explica amb paraules i gestos, traçant un cercle que es fa viciós: “No tenim papers, i llavors no hi ha contracte, i si no hi ha contracte…” Allà no hi ha futur. “Moltes boques per alimentar”, diu el senegalès corpulent. “Molts germans, pares amb més d’una dona i molts fills. Jo no vull posar-me aquí, pero no puc fer una altra cosa. No vull robar ni enganyar”.
Un problema “residual”
La Policia Municipal manté controls en concentracions de venda ambulant no autoritzada però considera que el problema és “residual” i localizat en llocs com el Portal de Sant Roc, afirma Antoni Flores, intendent major. Els Mossos d’Esquadra també apunten que la incidència d’aquesta venda a Terrassa és de poca envergadura. Els agents actuen amb contundència quan els venedors no col·laboren, quan s’enfronten a ells, però la majoria de les vegades ponderen les seves intervencions tenint en compte la magnitud de l’exposició, bastant menys problemàtica, recorda Flores, que en altres localitats.
No val la pena provocar estampides en sectors molt concorreguts per un excés de zel en accions que conclouen, gairebé sempre, amb decomisos petits. Quan la policia identifica el venedor, contacta amb la companyia perjudicada per la venda de falsificacions, per si té a bé emprendre accions legals. No consta que els “manters” s’aprovisionin a Terrassa, sinó en magatzems de poblacions de l’Àrea Metropolitana de Barcelona com la capital o Badalona. Aquí sí investiguen els mossos xarxes d’abastament.
Articles exposats al mercat il·legal de Ca n’Anglada / ALBERTO TALLÓN
Una sentència recent
Una sentència d’un jutjat penal de Terrassa, confirmada per l’Audiència Provincial, ha condemnat un ciutadà senegalès a una multa de 360 euros i a pagar 2.577,52 euros d’indemnització a Nike. Aquesta és la resolució judicial d’una aprehensió de sabatilles esportives efectuada per policies municipals el 29 de novembre del 2017 a la Rambla d’Ègara, on els guàrdies van intervenir 125 parells de sabatilles que l’acusat tenia a la venda coneixent “que es tractava de falsificacions” susceptibles de confondre el consumidor. L’advocat de la defensa va presentar un recurs argumentant que no quedava provada l’existència d’un perjudici real i cert a la companyia, doncs els clients d’aquest material no són compradors perduts perquè no es dona confusió real entre el gènere falsificat i el producte original.
L’Audiència Provincial creu consistent aquest argument, doncs el comprador de carrer no deixa d’adquirir les sabatilles originals, però subratlla que aquesta explicació és “una elucubració”: podia haver-hi un percentatge de clients que sí deixin de comprar els originals. A més, el prestigi de la marca “es veu afectat”, perjudicat, quan en el seu nom es venen productes falsos “d’una qualitat notòriament inferior”.
El “mercat de la misèria”
No són molts, entre deu i quinze, peró amb paradetes atapeïdes, sobre tot de trastos de segona mà, i els seus voltants s’omplen de compradors. L’anomenat “mercat de la misèria” a Ca n’Anglada, ara ubicat a la cantonada del carrer del Doctor Aymerich i Gilabertó amb el de Sant Damià, al costat de la plaça de Miguel Hernández, persisteix malgrat les actuacions policials dels darrers anys. És un problema enquistat i fins ara d’eradicació difícil. La Policia Municipal afirma que aquesta mateixa setmana desplegarà una estratègia que inclourà un augment de la presència d’agents i contactes amb representans de la comunitat marroquina. Divendres, dissabtes i diumenges el mercat atreu visitants d’altres poblacions.
