Sovint les persones apassionades de l’art destaquen per un vessant, malgrat que n’han practicat més d’un en una època concreta o al llarg dels anys. Aquest és el cas d’Antoni Padrós (Terrassa, 1937) que s’ha dedicat molts anys al cinema i ha estat premiat, però abans que això passés, quan tenia entre 20 i 30 anys, va conrear la pintura. Va formar part del “grup de Terrassa”, al voltant de Paulina Pi de Serra, i va fer exposicions aquí i a l’estranger, fins a participar en una Biennal de Sao Paulo.
De la seva etapa com a pintor figura l’obra “L’automanifest”, realitzada l’any 1967, que acaba de ser adquirida pel Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) per la col·lecció de la postguerra i la segona avantguarda (1940-1980). Padrós està molt orgullós. “Ha estat una sorpresa que el MNAC hagi tingut aquest interès que aquesta obra sortir de les ‘golfes’ de casa i es pugui a donar conèixer. Perquè tenen previst fer una exposició d’aquest període artístic”.
L’artista explica que l’obra, emmarcada dins el pop-art, és una reflexió sobre el moment polític, econòmic i social d’aleshores. “És una peça començada a Eivissa amb llapis i vol ser una mirada particular sobre el que vivíem a finals dels anys 60 i amb les ganes de manifestar-nos per tot i contra tot”. Padrós afegeix que “és una mirada de confrontació sobre l’actualitat”. Una actualitat que centrava la seva mirada a París, amb les revolucions iniciades pels estudiants contra el capitalisme i l’imperialisme nord-americà, contra les guerres (la del Vietnam) i a favor de nous models pedagògics i de la llibertat sexual.
Expulsar els fantasmes
L’artista diu que aquesta obra l’identifica. “Per a mi, l’art sempre ha estat una manera d’expulsar els fantasmes que portem a dins. No cerco ni paisatge ni figuració sinó explicar una història. I per això em vaig mudar al cinema perquè en el setè art podia fer les històries més llargues”. I afegeix amb ironia. “En el ‘maig francès’ es deia que l’home era capaç de fer-ho tot, però en el meu cas em vaig adonar que no podia fer més de dues coses a la vegada. Així que vaig optar pel cinema i vaig anar abandonant la pintura”.
Tanmateix, l’obra de Padrós s’ha pogut veure a Terrassa en exposicions a la Sala Muncunill, a l’antic bar La Llum i a també a l’antiga galeria d’art Casamada. La de la Sala Muncunill, titulada “Antoni Padrós, pertorbador de consciències” va ser l’any 2015 i sumava el vessant cinematogràfic i pictòric. Va estar comissariada per Valerio Carando. La mateixa exposició es va exhibir després entre gener i abril de 2017, a la seu de la Filmoteca de Catalunya a Barcelona. En aquestes exposicions es podria observar i constatar la llarga, densa i trajectòria de l’artista egarenc a qui se l’ha considerat que sempre ha anat bastant per lliure i a contracorrent.
En les dues facetes ha tingut mestres i companys de viatge. En el moment de pintar es relacionava amb Marta Pessarrodona, Gabriel Ferrater, Josep Maria Subirachs i Joan Perucho i a la sala d’art Gaspar de Barcelona va conèixer a Aranz Bravo o Robert Llimós, entre altres. En cinema, Padrós va estudiar en una escola privada de Barcelona, l’escola Aixelà, on va tenir professors com Pere Portabella, Miquel Porter Moix o Romà Gubern. Tres veus i tres autoritats en el sector.
200 obres d’artistes locals
L’obra d’Antoni Padrós que ha ingressat al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) se suma al fons del mateix i fa créixer a la vegada la representació de firmes d’artistes locals que han estat molt valorats i que són representatius d’una època. Actualment, hi ha prop de 200 obres d’artistes nascuts a Terrassa a la col·lecció i bona part d’aquesta obra són cartells, dibuixos o gravats. Entre els artistes més coneguts amb obra al MNAC hi ha Antoni Miralda, de qui tenen l’”Anell místic”, que van exposar fa poc, la fotògrafa Joana Biarnès i pintors de finals del XIX i inicis del XX com ara Antoni Badrinas, Mateu Avellaneda, Joaquim Vancells, Francesc Torres Armengol, Rafael Benet Vancells, Ramon Cortés Casanovas, Josep Armengol Bellver o Pere Prat Ubach, entre d’altres.
