Manuel García, president d’Amics de l’Òpera i Sarsuela
“La música sempre m’ha agradat”, afirma. Primer es va aficionar a la sarsuela i, posteriorment, es va anar aficionant també a l’òpera. Va estar tretze temporades al Cor de Sabadell fins que, amb un company de Terrassa, van pensar de fer una cosa semblant a la ciutat. I ara fa deu anys, va néixer Terrassa Òpera.
“La lírica en general m’agrada molt”, explica i afegeix que “m’hauria agradat dedicar-me a cantar, però vaig començar a estudiar cant i música amb 50 anys”. Fins llavors, no s’havia format musicalment, i amb els anys ha estudiat “per aprendre una mica més la tècnica de cantar i interpretació”.
Manifesta que “no és el mateix cantar per tu que perquè la gent t’escolti” i considera que “quan cantes has de generar una emoció en la gent que t’escolta. Si no, és com cantar quan estàs a la dutxa”.
Opina que per escoltar segons quin tipus de música, “has d’estar una mica introduït, no ho pots fer de cop” i apunta que “has d’anar a poc a poc i coneixent diferents autors”. Explica que, a Catalunya, la sarsuela “no és rendible econòmicament, perquè no està de moda i l’òpera li ha menjat l’espai”.
Professionalment, diu, “he fet de tot”. Va treballar al Metro de Barcelona i en altres activitats. Li hauria agradat estudiar Medicina i fer “de metge de poble”.
“Llegeixo una mica de tot, però sobretot m’agraden els clàssics i el romanticisme”, assegura. A més, és un gran aficionat a ballar swing i, també li agrada “estar amb gent”.
