“Si quatre o cinc anys enrere m’haguessin dit que fundaria una editorial, hauria respost que no, que això era cosa d’algun ximplet. No ho havia previst, però aquí està. Es diu Cal Carré, com el negoci familiar que teníem a Terrassa i ja ha publicat els primers llibres amb molt d’èxit”.
L’ànima de l’aventura literària és Antònia Carré-Pons, escriptora (“Com s’esbrava la mala llet”, 2018) i filòloga, nascuda a Terrassa l’any 1960 i formant part de la saga del comerç de xarcuteria que hi havia al carrer d’Arquimedes, 202, i que va donar servei al llarg de seixanta anys (1956 – 2016). Per aquest establiment, molt conegut a Ca n’Aurell, a la ciutat i a la comarca, hi van passar fins a quatre generacions: avis, pares, fills i nets. El local encara existeix però dedicat a un altre producte.
L’Antònia evoca els seus orígens amb molta estima perquè l’editorial vol i és un homenatge familiar. “Aquest projecte ha vist la llum després de confluir moltes circumstàncies, algunes d’elles molt doloroses com la pèrdua dels meus pares i de la meva germana en tan sols tres anys. La meva germana Joana va ser la darrera que va traspassar, el desembre de 2020, i encara va poder veure com quedarien els primers llibres i llegir un text que havia escrit jo. Es va emocionar”, recorda.
La idea va anar sorgint a casa de la Joana i la seva família durant l’any passat i quan la pandèmia deixava. “Teníem una petita bola de vidre de colors a les mans i va anar creixent fins que es va fer una pilota immensa de gimnàs o de pilates. Anàvem donant formar a la nova editorial, amb una línia de contingut de rescatar bons clàssics i amb una imatge gràfica que s’identifiqués amb la xarcuteria, una cara de porquet simpàtica. I mentre en parlàvem, veia que a la meva germana, molt delicada de salut, li brillaven els ulls i això sols ja ho compensava tot”.
Medieval i contemporània
Carré-Pons va agafar el compromís, compartit amb el seu cunyat i els dos nebots. En aquest viatge s’ha rodejat d’un equip a l’obrador format per Ángel Uzkiano, dissenyador, Maria Callís, poeta i Olga Jornet, professora de narrativa i crítica, del que només té elogis.
L’editorial s’ha estrenat amb tres volums de literatura d’excel·lència que són “Dos relats”, de Virginia i Leonard Wolf, amb traducció de Marta Pera Cucurell, “Cinc vells” de Jesús Moncada i “El pont d’Alexander” de Willa Cather, amb traducció de Núria Sales, i ja prepara per al 10 de novembre “Pobres (1846)”, de Fiodor Dostoievski amb traducció de Miquel Cabal Guarro.
Carré-Pons situa aquests títols perquè compleixen amb l’esperit de la iniciativa. “El nostre ADN és autors clàssics de la literatura medieval i contemporània i obres poc conegudes o noves traduccions. Tot amb la divisa de brevetat, qualitat i modernitat”. I subratlla aquesta brevetat. “Procurarem que els llibres no tinguin més de 250 pàgines perquè alguns lectors s’acostin a les obres més llargues”.
Tot a través de tres col·leccions dins la marca Cal Carré que són Menuts, Llibret i Llom dos colors, prenen els noms dels productes que servien a la botiga del carrer Arquimedes que ara reviu amb una nova activitat. El dilluns en farà la presentació, a les 19 hores, a la llibreria La Temerària de Terrassa.
Dona veu a les dones
En les primeres obres publicades i les proposades fins a Sant Jordi de 2022 hi destaquen les dones escriptores. Carré-Pons confirma que “hi ha una voluntat expressa de recuperar veus femenines perquè des de sempre han estat en desavantatge i n’hi ha de boníssimes com la mateixa Willa Cather que pràcticament és coetània de Virginia Wolf”. L’editorialista aprofita també per fer una reivindicació de dones molt erudites que, per la seva edat, queden al marge. En aquest sentit esmenta que la novel·la publicada “El pont d’Alexander”, de Cather, ha estat traduïda “magníficament”, per Núria Sales que té 80 anys.
