En l’actualitat, que hi hagi equips femenins d’hoquei patins és la cosa més normal del món, però no sempre va ser així. En un passat no gaire llunyà, les noies semblaven vedades per practicar aquest esport, si bé un terrassenc, Eudald Mangot, es va resistir contra això i va fer una aposta decidida per l’hoquei patins femení, que es plasma en el seu llibre, “Pioneras”. Montse Comas, Encarna López, Fina López, Isabel Mancha, María José Mancha, Núria Mancha, Teresa Mangot, Silvia Santafé i Amparo Serrano, van formar part d’aquell equip que va ser la llavor del futur.
A “Pioneras”, Mangot desgrana la història, plena de dificultats, d’un equip que va ser precursor, tant a Catalunya com a Espanya, i va impulsar entre les dones una disciplina esportiva que semblava estar acotada per als homes. El Centre Cultural El Social fa uns dies, va acollir la presentació d’aquest llibre, amb la presència de Mangot i de les primeres jugadores del conjunt egarenc, i també de moltes de les altres que van continuar la nissaga.
El Social, després d’un breu inici al Sant Josep del barri de Can Palet, va ser la seu dels inicis d’aquest equip que, d’entrada, no podia competir i que havia d’anar agafant força amb partits contra equips de nens, segons Mangot, van disputar 72 encontres contra equips masculins, mentre no hi havia rivals femenins. Tot va començar l’any 1979, amb les brases del franquisme encara molt calentes i en una societat marcadament masculina. Les jugadores van haver de suportar actituds masclistes. L’hoquei patins tenia reconeixement a la ciutat, però del femení, poc se’n sabia.
Un objectiu clar
Mangot no va rendir-se en cap moment, i va treballar amb un objectiu clar, el de tirar endavant el seu projecte. Ho tenia clar i es preguntava, per què no es pot crear un equip femení? Reclama que la història no ha estat justa amb aquest equip i les nou jugadores que el formaven. Comas, que a la presentació del llibre va parlar en nom de les nou pioneres, va recordar que primer de tot, van haver d’aprendre a patinar. Quan ja en van aprendre, van poder començar a tenir l’estic a la mà.
La tasca de Mangot va ser reconeguda per totes les persones que van viure el naixement de l’equip i de les que en van formar part en les diverses etapes de vida que va tenir. L’aparició, posteriorment, d’altres equips, com el Jesús Maria d’Igualada, el segon en formar-se, o el Taradell, el tercer de la llista per ordre d’aparició. A partir d’aquí, la història va canviar, fins a convertir l’hoquei patins femení d’aquí en un referent al planeta com és ara, amb set títols en els mundials de la categoria.
L’audàcia d’un gran amant del hockey patins
Eudald Mangot Casanoves, nascut l’any 1944 a aquesta ciutat, ja patinava quan era petit al Club Patín Tarrasa. Va jugar a hoquei patins a què ara és l’Sferic, llavors anomenat Sagrada Família. Quan tenia 26 anys, Mangot es va inscriure a la Federació Catalana de Patinatge i, més tard, va obtenir el títol d’àrbitre d’hoquei patins. En el seu llibre, “Pioneras”, explica acuradament els inicis de l’hoquei patins femení i les diferents dificultats que es van travessar fins a convertir-se en un esport molt practicat. Hi ha un apartat per a les anècdotes i també per parlar, una per una, de totes les jugadores.
