Josep Ballbè i Urrit
Els clàssics acostumen a ser cabal de saviesa. Fins al punt que, sovint, tinc tota la percepció que no hi ha res per inventar.
Tot allò que fem o transcrivim en un article ja havia estat tema d’anàlisi abans, al llarg de la història. És ací que reitero la necessitat urgent de retornar a la lectura. A mi, preferentment, em sedueix fer-ho amb filòsofs de totes les èpoques. No pot ser que la sotragada de la pandèmia no sacsegi fortament l’apaivagament mental de molta gent. Per a ells, res no ha canviat. Quina pena!
Tibant d’aquest fil, no cal esperar la diada del llibre o de Reis per comprar i/o regalar-ne un. Un bon mestre no ho és tan sols aquell que –a l’escola– ens dóna lliçons. N’hi ha d’altres, ben a prop. Passa, tanmateix, que “els arbres no ens deixen veure el bosc”. Encara que interiorment ho veiem, preferim no complicar-nos la via de la comoditat. Dit altrament, seleccionem allò que es coneix com la “llei de l’esforç mínim”.
De fet, cada cop que obrim un llibre, se’ns apareix un mestre. En afirmar això, recordo un parell d’adagis ben adients en aquesta tessitura: “Cada mestre té el seu llibre/d’amics i llibres, pocs i bons”. Convé saber, per tant, triar allò d’on podrem extreure algun ensenyament o pedagogia. Algun cop ens pot resultar molt útil.
Un dia té les mateixes hores per a tots. On la cosa canvia és en la disposició personal de cadascú. La llibertat d’un mateix provoca, doncs, que el profit esdevingui ben variat i, llavors, el ventall de “sortides” abasta un plànol ben heterogeni. “Ballar les lletres d’un llibre” garanteix pòsit interessant. A més, “de tot hi ha lladres, menys de llibres”. Quina curiositat, oi?
Em decanto per la compulsivitat. Contràriament al criteri del “val més llegir mil vegades un llibre que mil llibres una vegada”, hi ha un altre refrany que ho clava: “A qui llegeix molts llibres, sempre li queda alguna cosa”. El propi subconscient es deixa amarar des de la perspectiva de “cremar oli en els llibres”. Per tot plegat, tancant la columna en un to rialler, recomano que “dona, escopeta i llibres a ningú ho deixis!”. El llibre deslliura, és un bon amic i fa de bon vetllar. Àdhuc, cinc minutets abans no ens venci la son.
