Cadascú de nosaltres és una peça clau a la cadena de supervivència de les persones que pateixen una aturada cardíaca al carrer, al bus, al súper o a casa. Avui és el Dia Mundial de Conscienciació sobre l’Aturada Cardíaca i el Consell Català de Ressuscitació posa l’accent en el compromís ciutadà.
Els tres primers minuts són vitals per la víctima de l’aturada. De la intervenció immediata depèn que la seva ressuscitació i que no pateixi lesions severes al cervell. La ciutadania és la primera anella de la cadena de supervivència i, amb senzilles maniobres de reanimació cardiopulmonar (RCP), té a les seves mans la possibilitat de salvar moltes vides.
Baltasar Sánchez, president de la Comissió d’Aturada Cardiorespiratòria de l’Hospital Universitari MútuaTerrassa i coordinador del Consell Català de Ressuscitació a Terrassa, explica que Mútua atén unes 40 aturades extrahospitalàries cada any. El centre és Codi Infart les 24 hores i els 365 dies des de 2019.
8 persones pateixen una aturada cardíaca mortal cada dia a Catalunya. A Europa, la xifra de morts s’eleva a 1000
Les aturades cardiopulmonars són una realitat punyent a la zona vallesana i a Terrassa. El Servei d’Emergències Mèdiques atén una mitjana de 2.500 i 3000 aturades a l’any a Catalunya, on la Regió Sanitària Metropolitana Nord lidera el rànquing dels infarts fora dels centres sanitaris amb una mitjana de 600-650 anuals. Molt per sobre de les 450-500 de la Regió Metropolitana Sud i de les 450 de la Regió de Barcelona.
Cada minut és vital
En tots els casos, cada minut que passa és vital. “Al minut 3 les possibilitats de supervivència baixen al 70%, al minut 7 al 30% i al minut 10 ja és pràcticament nul·la”, comenta el doctor Francesc Carmona, corresponsable del Grup de Treball en Suport Vital Avançat del Consell Europeu de Ressuscitació i membre del comitè executiu del Consell Català de Ressuscitació. Carmona és també metge d’urgències i del SEM, la segona vàlua de la cadena de supervivència que encapçala la ciutadania.
El Servei d’Emergències Mèdiques recupera “entre un 25% i un 30% de les aturades -explica Carmona-, i el 50% d’aquests pacients moren a l’hospital normalment per la manca d’oxigen al cor o al cervell, que provoquen lesions irreversibles”.
Carmona insisteix de la importància de la intervenció immediata per part de la ciutadania, que podria disparar “fins al 90% la supervivència. Al SEM tenim eines per revertir la situació”, recorda.
Als països nòrdics, on la formació en la reanimació cardiopulmonar s’ensenya a les escoles i s’aplica en cas d’aturada cardiorespiratòria “en el 80% dels casos, i aquí entre el 20% i el 30%”. El resultat és una supervivència molt més alta.
3 minuts després de l’aturada les possibilitats de supervivència baixen al 75%; 5 minuts després al 50% i als 10 minuts són nul·les
A Terrassa, la Comissió d’Aturada Cardiorespiratòria de Mútua va impulsar abans de la pandèmia una campanya de formació a les escoles de primària i secundària de la ciutat, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Terrassa i dels centres. “Hem aconseguit integrar la RCP al currículum escolar i en la majoria dels casos són els professors d’educació física els que formen els alumnes”.
El doctor Baltasar Sánchez està convençut que aquesta és la via més eficaç perquè “la ciutadania interioritzi” les maniobres de reanimació. Avui ja hi ha joves de 20 anys capaços de fer una ressuscitació eficaç a la ciutat.
Terrassa és municipi cardioprotegit i disposa de 57 desfibril·ladors de gestió municipal, 44 a equipaments i 13 mòbils als cotxes patrulla de la Policia Municipal, que sovint és la primera a arribar un cop donat l’avís al 112.
Homes, més de 40 anys
Les víctimes d’una aturada cardiorespiratòria són majoritàriament homes (un 80%), i les possibilitats de patir-la es disparen a partir dels 40 anys. Els darrers temps, el perfil de les víctimes “ha variat amb la societat- explica el doctor Sánchez-. Ara ens arriben amb aturades cardiorespiratòries homes de 40 i 50 anys que fan un esforç físic intensiu, com triatlons, maratons o ciclisme”.
Baltasar Sánchez, metge intensivista de Mútua i president de la Comissió d’Aturada Cardiorespiratòria de l’HUMT /Nebridi Aróztegui
El risc creix amb l’edat, insisteixen des del Consell Català de la Ressuscitació, i començar sobtadament a una edat avançada la pràctica intensiva “ha d’anar acompanyat d’un estudi previ del cor, amb una prova d’esforç”.
Sovint arriben als hospitals esportistes aparentment sans, víctimes d’una aturada. A Mútua, un dels pacients ressuscitats recentment era un home de 50 anys sense patologies prèvies que sortia en bicicleta quatre dies a la setmana, amb tirades de 40 quilòmetres en dies laborables i de 100 els caps de setmana.
“Cal anar al metge i comprovar que el cor funciona bé i després entrenar amb calma, preparar-se bé i de manera progressiva”. El doctor Francesc Carmona és un “runner” experimentat. Aconsella la pràctica de l’esport com una forma de fer salut. Però, a les pràctiques intensives, “si notes que estàs molt cansat has de parar i, si cal esperar un any per fer la mitja marató, és millor que jugar-se la vida”.
Un 80% de les aturades responen a un infart. La resta estan relacionades amb patologies prèvies o sobtades com arrítmies o embòlies pulmonars, entre d’altres.
Què fer i com?
1.- Comprova.
Davant una aturada, comprovar si la víctima no respon. No cal mirar si té batec. Inclinem el cap enrere, aixequem el mentó, i si no respira o no ho fa amb normalitat cal fer de manera immediata una reanimació cardiopulmonar.
2. Truca al 112
Trucar ràpidament al 112 i informar de manera clara que estem davant d’una persona que no respon i pateix una aturada respiratòria. Posar el telèfon en altaveu i procedir a la maniobra de reanimació. Des del 112 ens informaran dels passos a seguir.
3.-Reamina
Els 3 primers minuts després de l’aturada són vitals. Cal aplicar ràpidament la maniobra de reanimació col·locant les dues mans, una sobre l’altra, al pit de la víctima i començant la compressió toràcica de manera rotunda i ininterrompuda. No cal patir, no pots fer-li mal. Seguim el ritme de “La Macarena”, a raó de 100-120 compressions per minut minut.
4. Desfibril·lació precòç
A Terrassa hi ha 57 desfibril·ladors a equipaments públics (casals, centres de primària, clubs esportius) i mòbils a les patrulles de la Policia Municipal. Si estem acompanyats, que una altra persona intenti aconseguir a un. El maneig és senzill, no hi ha marge a l’error. El desfibril·lador permet realitzar una descàrrega elèctrica sobre el cor del malalt (és el que es coneix com a desfibril·lació) minuts abans que arribi l’ajut professional.
5. Arriba el SEM. No aturis la reanimació fins que ho indiquin els professionals.
Sanitaris implicats a Tik Tok
MútuaTerrassa ha fet aquests dies una campanya entre el seu personal sanitari per difondre a través de la xarxa Tik Tok la importància de les RCP. La plataforma s’ha omplert de vídeos divertits on els professionals, alguns acompanyats de la família, conviden amb simpatia a salvar vides. Aquí, al ritme del “Stayin’Alive”, uns dels temes que ajuda a marcar el ritme de la maniobra de recuperació cardiopulmonar.
Els professionals de #MutuaTerrassa celebren el #diamundialrcp participant al Concurs de vídeos en #tiktok ♥️
Aquests són alguns exemples#salva1vida #rcp @ccr_cat #rcpmt #salva1vidamt pic.twitter.com/iv0Dz6xhDl
— MutuaTerrassa (@Mutua_Terrassa) October 13, 2021
OPINIÓ
Tots els ciutadans del món poden salvar una vida: “World Restarta Heart”
L’aturada cardíaca, que és la mort sobtada, inesperada i potencialment reversible d’una persona, afecta a 2.500-3.000 ciutadans a l’any a Catalunya. En una ciutat com Barcelona s’atén una aturada cardíaca cada 11 hores, una xifra equivalent al nombre d’accidents de trànsit mortals diaris. El 80% de les aturades cardíaques se succeeixen fora d’un hospital o centre sanitari, i el testimoni i primer intervinent acostuma a ser un ciutadà. Per tant, la correcta actuació d’aquest és clau en l’atenció d’una víctima de parada cardíaca i sense ella les accions posteriors dels professionals sanitaris seran ineficaces.
La supervivència de la víctima d’una aturada cardíaca, moltes de les quals gaudien prèviament de bona salut, depèn de la Reanimació Cardiopulmonar i la desfibril·lació precoç. Resulta especialment rellevant la precocitat d’aquestes accions perquè realitzar-les correctament en el marc dels 3-4 primers minuts pot augmentar les possibilitats de supervivència en més del 50%. S’estima que cada minut de retard en l’atenció disminueix un 10% les possibilitats de supervivència.
L’actuació del ciutadà davant d’una situació de parada cardíaca és fonamental i apta per a qualsevol persona.
La correcta i precoç reanimació pot marcar la diferència i és a les teves mans. No et preocupis, és senzill i no pots fer cap mal. No oblidis que tots els ciutadans del món poden salvar una vida!
Servei de Medicina Intensiva de l’Hospital Universitari MútuaTerrassa i Comitè d’Aturada Cardíaca de l’entitat
