JORDI TARRAGONA, conseller de famílies empresàries
Decidir bé és un tema crucial. Potser les principals decisions personals de la vida són amb qui formem parella i a quina escola portem els fills. Però a part de les personals poden haver-n’hi altres de molt importants.
Les empresarials ho són en el sentit que poden influir en les vides de moltes altres persones: treballadors, proveïdors, clients i societat en general. Per tant, decidir bé és molt important. Aquí a prop, una de les persones que millor parlen de com prendre decisions de forma correcta és Miguel Ángel Ariño, de l’IESE. Prenem decisions cada dia, i de forma constant; moltes potser de forma inconscient d’acord amb prejudicis (judicis previs) que ens faciliten la vida, com per exemple en parar en un semàfor en vermell. Però, analitzem com decidim? Com podem millorar la nostra presa de decisions?
Entre les principals errades que fem en prendre decisions podem destacar: oblidar que el millor és enemic del que és bo, que cercar una decisió perfecta pot significar prendre-la massa tard, pot portar a no prendre-la mai. No tocar de peus a terra; s’ha de veure quina és la decisió menys dolenta que podem prendre tenint en compte els beneficis i costos, a curt i llarg termini. No comprovar la informació. Entrar en paràlisi per anàlisi. Oblidar que les coses són segons el color del vidre a través del qual es miren. Fer trampes al solitari, presentar la realitat com volem que sigui. Fer el lemmini; els lemminis són una mena de rosegadors que es suïciden de forma col·lectiva; fan el que fa la resta i es tiren pel precipici uns darrere dels altres. Estirar més el braç que la màniga. Creure’s el rei del mambo. Deixar-se enlluernar. Fugir cap endavant. No mirar més enllà. I, finalment, no executar la decisió.
Algunes recomanacions per decidir millor són: tenir objectius clars, específics i mesurables. Fer les preguntes adequades. Consultar les decisions amb el coixí. Analitzar totes les alternatives, sense prejudicis; què és el pitjor que pot passar? Tenir en compte tota la informació, i tots els punts de vista. Tenir clars els criteris de decisió i la seva ponderació. Tenir en compte totes les persones implicades. Consultar amb un expert independent. Fer proves amb gasosa, és a dir de costos assumibles. Deixar de cavar, aquesta és la primera recomanació per sortir del forat. Tenir en compte el llarg termini. Escoltar l’advocat del diable, algú que ens porti la contrària. Rectificar si t’has equivocat. Hi ha qui recomana escoltar la raó, i decidir amb el cor.
Injustament les decisions són moltes vegades jutjades a aigua passada; decidir bé no vol dir encertar, això depèn dels resultats, i aquests poden estar subjectes a circumstàncies exògenes posteriors. Finalment és important recordar que l’home és l’únic animal que ensopega dos cops amb la mateixa pedra, i que el sentit comú és el menys comú dels sentits.
