Tenien moltes ganes de tornar a la normalitat plena i impartir xerrades presencials a les persones grans per recomanar-los que han de moure’s, en la mesura que sigui possible, i portar un calçat apropiat, i evitar pujar-se a cadires o tamborets i adaptar com puguin els seus domicilis a les seves circumstàncies. De moment, a causa de les restriccions sanitàries, els professionals del Consorci Sanitari de Terrassa (CST) hauran d’acontentar-se avui amb emetre vídeos, en les pantalles dels CAP i a l’Hospital de Terrassa, per difondre consells. Perquè avui és el dia internacional de la prevenció de caigudes i aquest és el mes de la gent gran.
A partir dels 65 anys, el risc de sofrir caigudes augmenta pel natural procés d’envelliment i les seves repercussions musculars, òssies, neurològiques i cognitives, destaca Antonia González, fisioterapeuta del CST adscrita al CAP Sant Llàtzer. A partir dels 65, el 30% de les persones sofreix alguna caiguda a l’any, percentatge que augmenta fins al 50 a partir dels 80 anys. La fisioterapeuta subratlla una dada que sovint passa inadvertida i que redunda en la creació de precedent: quan una persona pateix una caiguda, té moltes possibilitats de tornar a caure; per les seqüeles , però també per la por, que provoca menys moviment i menys autonomia.
Contra el sedentarisme
“Cal evitar el sedentarisme”, recalca González. L’exercici físic baixa el risc d’accidents. No cal ser un atleta a destemps. A vegades n’hi ha prou amb passejar o amb realitzar exercicis de baix impacte en l’aigua. Si la pràctica esportiva pot ser guiada i adaptada a cada persona, molt millor. Allò important, recorda l’especialista, és “la potenciació muscular, l’equilibri, la coordinació, la propiocepció (capacitat de sentit del cervell per saber la posició exacta de les parts del nostre cos a cada moment) i la flexibilitat”.
Si cal portar caminador, bastó o crossa, es porten aquests elements d’ajuda. Adaptar els habitatges a les capacitats de cadascun; evitar els obstacles que suposen, per exemple, les catifes i els cables; intentar portar un calçat apropiat (és important que el peu no “balli” dins i que la sola sigui antilliscant), revisar-se la vista; tenir una il·luminació adequada; evitar ensopegades nocturnes per falta de llum (és aconsellable esperar assegut un parell de minuts en el llit abans d’aixecar-se); col·locar agafadors a la dutxa; anar al lavabo cada dues o tres hores per evitar urgències; no pujar a tamborets o cadires i tenir a prop útils com els de cuina, són consells per lluitar contra aquestes caigudes. Per evitar accidents que causen fractures, deterioren la qualitat de vida i la pèrdua d’autonomia i, a vegades, constitueixen el detonant de patologies subjacents.
