MARC GRAU GRAU, president de Justícia i Pau de Terrassa
Ens trobem immersos dins del període del temps de la creació, una invitació anual per reflexionar sobre la nostra relació amb la mare Terra, amb la casa de tothom i per a tothom.
Aquest període comença l’1 de setembre i acaba el 4 d’octubre, dia de sant Francesc d’Assís, patró dels animals i del medi ambient, i enamorat de la Dama Pobresa. Per tant, enamorat de la senzillesa, l’austeritat i dels més desvalguts.
Com cada any el comitè directiu ecumènic ha proposat un lema i un símbol. Per a aquest 2021 el lema és “Una casa per a tothom?” Renovant l’Oikos de Déu i el logo una tenda, la tenda d’Abraham, com a símbol d’hospitalitat radical, d’obertura als altres, de resguard, de senzillesa i de pelegrí agraït. Alhora la tenda d’Abraham és una crida clara al diàleg religiós, no només entre les religions monoteistes nascudes d’Abraham, sinó entre totes les confessions que hi ha al món.
El lema és tan suggeridor com el logo. Les paraules principals del lema ens poden produir ja algunes sensacions: casa, tothom, renovació, Oikos, Déu. Potser la paraula que ens queda més lluny és Oikos, tot i que la seva definició ens és molt propera, és “casa” en la Grècia antiga. De la paraula Oikos, en sorgeixen d’altres tan quotidianes com economia (oikonomia), entesa en un primer moment com a gestió de la casa; ecologia (oikologia) com a conjunt de relacions entre els elements de la naturalesa, nosaltres inclosos, que possibiliten un equilibri a la casa en comú, o ecumènic (oikoumene), que fa referència entre la relació de més de dues esglésies. De fet, les tres paraules provinents de Oikos tenen un significat cabdal en el temps de la creació: economia, ecologia i ecumenisme.
El temps de la creació per tant és un moment per a la reflexió sobre la nostra implicació ecològica. Totes les nostres relaciones econòmiques, polítiques o socials impacten en positiu o negatiu en l’equilibri de l’Oikos. El nostre estil, els nostres hàbits, tot. Per tant, és necessari repensar totes les nostres relacions. Aquest repensar pot provenir al mateix temps de la raó (què ens convé?), de la saviesa (quins camins seguir quan sabem què ens convé?) i la fe (caminar generant confiança).
En aquest marc, a Terrassa, i per seguir posant en valor la importància de la cura de l’Oikos, es van organitzar el passat dissabte 18 de setembre unes vespres ecumèniques al monestir de les Carmelites Descalces de Terrassa, amb la participació de Cristians per Terrassa, Justícia i Pau i les Carmelites Descalces. Allà tots plegats ens vam comprometre fermament a mantenir viva la xarxa de relacions socials i comunitàries que sustenten el benestar de la Terra amb tota la seva població!
