La 38a temporada de dansa de La Factoria Cultural de Terrassa (LaFACT) presenta aquest cap de setmana a la companyia Balletto del Sud amb l’espectacle “Tarda d’Stravinski” sota la direcció artística de Fredy Franzutti, coreògraf reconegut a Itàlia i a l’estranger. La formació ha escollit per la seva actuació a la ciutat dues peces emblemàtiques del ballet amb música del gran compositor rus. Són “L’ocell de foc” i “La consagració de la primavera”, estrenades a París entre els anys 1910 i 1913.
La companyia italiana ret el seu homenatge a Stravinski que, a més de compositor, era pianista. Els ballarins interpretaran dues coreografies rellevants del repertori clàssic, que es van donar a conèixer a la gran capital francesa a principis del segle XX a través del Serguei Diàguilev, director dels Ballets Russos i empresari.
Fou el mateix Diàguilev qui es va posar en contacte amb Stravinski per fer la partitura del conte de fades de “L’ocell de foc” mentre que la coreografia li va encarregar a Mikhaïl Fokin. El ballet va fer la seva posada de llarg al Teatre de l’Òpera Garnier de París i va ser un èxit absolut. “L’ocell de foc” és una icona dels contes de fades del folklore eslau que porta el mateix nom. Narra l’aventura d del príncep Ivan Tsarevitx que, gràcies a l’ajut de l’ocell màgic amb plomes de foc, salva la bella Zarievna, una princesa presonera del terrible mag Kasxei. El Balletto del Sud ha optat per fer-ne una versió pròpia i el seu director, Fredy Franzutti, ha revisat la creació de ball original de Fokin. Els rols protagonistes de l’ocell del foc serà interpretat per la ballarina catalana Núria Salado Fusté.
El músic “estrella”
Reprenen el fil de Diàguilev i Stravinski per abordar la segona obra del repertori de la companyia italiana. Les ovacions de “L’ocell de foc” van permetre la projecció del compositor rus en societat i gairebé a Europa quan només tenia 27 anys i començava a despuntar en la seva carrera. Diàguilev va quedar tan complagut que va renovar la confiança al seu músic, a qui va qualificar d’“estrella”.
L’empresari li va encarregar després “Petruixka” (1911) i “La consagració de la primavera” (1913). D’aquesta última també se’n va parlar molt a París però no pas per bé. Tot el contrari. La seva estrena al Theatre des Champs Élysées amb coreografia de Vaslav Nijinski va causar molt rebuig.
El motiu és perquè l’obra descriu un salvatge ritual pagà que demanava el retorn de la primavera. Aquest ritual acaba amb el sacrifici d’una jove verge a la qual la tribu obligava a ballar fins que moria exhausta. Una vida humana prematura a canvi de dona més vida a la natura.
El públic la va desestimar de ple i va dedicar xiulets durant la representació. Criticava que tota la peça estava fora dels convencionalismes del ballet clàssic i que la partitura era massa rítmica. La funció va acabar fins i tot amb revolta al carrer i va requerir la intervenció de la policia. Diuen que Stravinski estava tan decebut i desolat que va abandonar el teatre plorant.
Amb el temps, però aquesta obra s’ha convertit en un reclam de grans coreògrafs del segle XX. Noms i autoritats en dansa com Murice Béjart, Pina Bausch, Martha Graham i Emanuel Gat han fet les seves versions del ballet original. A Terrassa també veurem la creació de Fredy Franzutti que transporta la història de la Rússia pagana al sud d’Itàlia i fa referències a la cultura popular de la península de Salento. La producció està decorada amb pintures de l’artista Ezechiele Leandro.
Fredy Franzutti atresora un gran bagatge com a coreògraf a Itàlia i a l’estranger. Ha treballat convidat amb el Teatre Bolshoi de Moscou, i amb els teatres de l’òpera de Roma, Sofia, Montecarlo, Magdebur, Tirana i Bilbao. Va crear la seva pròpia companyia l’any 1995, té el reconeixement del públic i del Ministeri del Patrimoni i Activitats Culturals d’Itàlia.
Amb un repertori nombrós i divers (42 produccions fins ara), la companyia fa gires per Itàlia, Espanya, Croàcia, Albània i ha fet actuacions també a Tunísia, Egipte, Perú i Vietnam. També col·labora amb artistes de primera fila i, fa concerts d’Any Nou a la RAI i participa en produccions d’òpera a Itàlia, Suïssa, Espanya, Portugal, Alemanya. Rússia i Montecarlo.
