Sabadell té un CUAP, un Centre d’Urgències d’Atenció Primària, i Badalona un altre, i Castelldefels té el seu, i també l’Hospitalet de Llobregat. Però Terrassa no, i vol tenir-lo com més aviat millor. Per això s’ha organitzat una entesa, amb l’Ajuntament al capdavant, per demanar a la Generalitat la construcció d’un equipament d’aquest tipus, d’un centre de primària especialitzat a atendre urgències de baixa i mitjana complexitat i que serviria, entre altres coses, per descongestionar els CAPs convencionals. Per exemple, i sobretot, el CAP Terrassa Nord, antic, amb una evident saturació.
En realitat, la proposta ja la coneix el Servei Català de la Salut (CatSalut), però va experimentar un recolzament dilluns passat, en el transcurs d’una reunió entre plataformes veïnals i d’usuaris de la sanitat, l’Ajuntament i el Consorci Sanitari de Terrassa (CST), amb la participació de la direcció de l’ambulatori, per tractar l’estat del CAP Nord. Al juliol passat, l’associació de veïns de Sant Pere Nord i altres entitats van manifestar la seva preocupació per la situació del CAP, per la seva saturació, per les esperes per a les visites, per la falta d’espai d’un equipament amb 32 anys que s’ha quedat obsolet i al qual li cruixen les costures.
Dilluns es va celebrar la reunió demandada per les entitats i el CST va acudir a ella amb bona part de la seva plana major i amb actitud de transparència. No va usar pal·liatius i va admetre els problemes. Almenys, alguns d’ells. “El CAP ha augmentat els seus recursos en els últims deu anys: un 200% els pediatres, més d’un 50% en infermeria i metges, s’ha doblat el nombre de treballadores socials i s’ha incrementat el 30% el de personal administratiu”, afirma Alfredo García, gerent del CST, que va ser present en la reunió i considera “correcta”, similar a altres centres, la proporció de 1.400 pacients per doctor de medicina general, i de 900 per pediatra, que regeix en el CAP Nord. Cert és que la pandèmia va precipitar esdeveniments, que va augmentar la pressió assistencial urgent, que va obligar “a desdoblar els dispositius d’atenció per poder garbellar els casos de Covid”, que es van tancar centres, però el CAP ja està obert de nou i està fent esforços i aplica plans de xoc “per trencar el cercle viciós i recuperar el control de pacients crònics”, assegura el gerente del consorci.
Impossible ampliació
El problema de fons és un altre, insisteix Alfredo García. El problema és d’espai. El CAP Terrassa Nord va néixer l’any 1989 per cobrir l’atenció a una població de 28.000 persones i té ja 42.000 usuaris. En el 2010 va augmentar el nombre de consultes, creant-ne vuit de noves en el passadís dret. En els últims temps s’han instal·lat mòduls per a proves en l’exterior, però aquesta solució només pot ser transitòria; s’ha ampliat el menjador eliminant un magatzem, s’han reformat les taquilles i s’ha duplicat el seu número, en breu es canviaran les finestres del CAP, per les quals entra aigua quan plou, però l’edifici no dona per a més: “És impossible ampliar-lo”, sentència Alfredo García. Hi ha problemes de vestuari “i les consultes d’infermeria tenen la meitat d’espai d’una consulta normal”.
L’obertura, en uns mesos, potser en el primer trimestre del 2022, del nou CAP Can Roca no alleujarà de manera significativa la pressió del CAP Nord, del qual “traurà” uns 4.000 pacients; però en els solars de l’antiga AEG, a Ègara, es construiran habitatges per a unes 2.600 persones, per la qual cosa la balança es tornarà a inclinar del costat no desitjat.
Què fer llavors? “Terrassa està infradotada d’equipaments sanitaris i el CatSalut ha d’intervenir”, afirma Noel Duque, tinent d’alcalde de Drets Socials, que va ser un dels representants municipals en la reunió. Duque demanda solucions a curt i llarg termini i deixa clar que el Consistori liderarà les exigències ciutadanes, de moment centrades en demanar un CUAP que, segons el regidor, “generaria un efecte dominó” positiu: absorbiria les visites d’urgències i evitaria que, com passa ara, els CAPs carreguessin amb tota la pressió en aquest àmbit, una pressió “que penalitza molt l’agenda programada”, destaca el gerent del CST.
“Anirem de la mà en aquesta lluita”, recalca Jaume Ávalos, president de l’associació de veïns de Sant Pere Nord, que valora l’actitud del CST però apunta que les llistes d’espera i els problemes d’atenció “són anteriors a la irrupció de la pandèmia” i s’han de millorar “les llistes d’espera; esperem que ara, amb l’obertura de l’agenda presencial, millori una mica la situació”.
Un mapa
La saturació d’espai és òbvia en un CAP “obsolet, que s’ha quedat petit, en el qual ja no s’hi cap, que està de gom a gom i no es pot ampliar. No dona per a més encara que es contractin més metges”, reflexiona Jaume Ávalos. Tirant de símil mèdic, “el diagnòstic és clar, però hem de decidir què fer amb el malalt”, manifesta el president veïnal de Sant Pere Nord. És necessari un altre CAP, o desdoblar l’actual, redistribuir àrees sanitàries, indica Ávalos. Un CUAP serà una opció, “una oportunitat” per començar a canviar les coses: “Cal parlar d’això, perquè milloraria la situació no sols en l’àmbit del CAP Nord, sinó a tota Terrassa”.
L’Ajuntament té la intenció de preparar un “mapa de necessitats de l’atenció primària de Terrassa”, que treballarà conjuntament amb els proveïdors sanitaris de la ciutat: el Consorci Sanitari de Terrassa (CST), gestor del CAP Terrassa Nord i de l’Hospital de Terrassa, entre altres equipaments, i MútuaTerrassa. A finals de juliol passat, Mónica Polo, regidora de Salut, va assegurar que, un cop detectades i posades negre sobre blanc les mancances del panorama sanitari a la ciutat, el govern municipal acompanyaria els operadors sanitaris “allà on calgui” en busca de solucions a les carències estructurals. La demanda d’un CUAP sembla una de les primeres batalles d’aquesta entesa ciutadana esperonada pels problemes del CAP Terrassa Nord.
“Necessitem un nou CAP i dos CUAP”, diu Esther Fernández, membre de Marea Blanca-Plataforma per a la Defensa de la Sanitat Pública de Terrassa i representant d’aquest moviment en la reunió de dilluns. Esther Fernández va sortir satisfeta de la trobada per dos motius: perquè la direcció del CST i l’Ajuntament van escoltar les reivindicacions, “ja era hora”, i perquè tots els assistents van estar d’acord en el diagnòstic de les múltiples deficiències de la sanitat a Terrassa i, en concret, del CAP Nord.
“La creació d’un CUAP és imperiosa i ajudaria molt a solucionar les llistes d’espera i la qualitat de l’atenció. Tots estem d’acord a pressionar a la Generalitat perquè es construeixi un centre com més aviat millor”, resumeix Fernández. Mentrestant, és necessari “fer un seguiment” de la situació al CAP Terrassa Nord, perquè ni els professionals ni els pacients “poden esperar tant”. Cal actuar en el centre d’atenció primària del barri d’Ègara, diu, per alleugerir unes mancances que afecten tant als pacients com al treball del personal.
El CatSalut assegura que treballa pel desplegament a Terrassa del Pla Nacional d’Urgències de Catalunya (PLANUC) i està analitzant “quina pot ser la millor ubicació per a les urgències de l’atenció primària”.
