El projecte de renovar tot l’enllumenat públic de la ciutat, retirant les antigues llumeneres de vapor de mercuri, ha culminat i ara tota la ciutat incorpora tecnologia LED. La mesura ha comportat un estalvi de prop del 80% del consum energètic, passant dels 15.6 milions de kWh anuals als 3,1 milions actuals, el que equival a una reducció d’emissions de gairebé dues mil tones (1.874,95) de CO2 cada any.
L’estalvi energètic repercuteix també en l’economia municipal. Renovar les 29 mil llumeneres i unificar els quadres elèctrics ha suposat una inversió de 30 milions d’euros que ha assumit l’empresa instal·ladora de la tecnologia LED. L’Ajuntament no ha hagut d’avançar aquests diners, que amortitza anualment amb l’estalvi energètic. “Dintre de 14 anys haurem liquidat el cost de la infraestructura i l’estalvi serà net“, ha comentat Lluïsa Melgares, tinenta d’alcalde de Territori i Sostenibilitat, que aquest migdia ha fet balanç del TEI companyada de la regidora de Transparència, Qualitat i Tecnologia, Ona Martínez.
L’estalvi de 12,5 milions de kWk que ha assolit la ciutat amb l’enllumenat LED equival, afirma l’Ajuntament, al consum elèctric de 3.600 habitatges tot un any.
La renovació de l’enllumenat públic és la mesura més important del projecte Terrassa Energia Intel·ligent (TEI). El projecte va néixer l’any 2008 i el 2013 va començar a caminar amb les primeres mesures per l’eficiència i l’estalvi energètic. El 2015, un projecte amb finançament europeu va auditar la xarxa d’enllumenat i dels edificis municipals per a la implantació d’energies renovables.
El TEI culmina la seva primera fase a la ciutat amb la instal·lació de plaques voltaiques als edificis municipals per garantir l’autoconsum. Dotze equipaments públics ja disposen d’instal·lacions fotovoltaiques, que el darrer any han produït prop de 800 mil kWh, aproximadament la meitat per autoconsum. “L’objectiu és poder conduir aviat el sobrant cap a altres equipaments municipals”, ha comentat Melgares. L’Ajuntament espera arribar a la producció d’un milió de kWh anual i una reducció de 135 tones de CO2.
Coincidint amb el balanç del TEI, el projecte incorpora una eina útil per a la ciutadania, que podrà comunicar qualsevol incidència en l’enllumenat, de manera àgil i directament al servei, i fer un seguiment de l’estat de la xarxa en temps real. A través de l’app Cuidem, ja es poden comunicar les alertes de l’enllumenat. Mitjançant el visor del TEI, al qual es pot accedir a través del web www.terrassa.cat/es/tei, es pot consultar informació sobre l’estat, les característiques i l’estalvi que generen els quadres elèctrics de la ciutat, les prop de 30 mil llumeneres i també de les instal·lacions fotovoltaiques dels edificis municipals.
L’internet de les coses
A partir d’ara, el projecte TEI farà un pas endavant en el terreny de l’internet de les coses. Ona Martínez ha explicat que en aquests moments Terrassa ja té una cobertura total amb banda ampla. “Cap punt del nucli urbà està a menys de 300 metres d’un punt amb banda ampla”. La cobertura s’ha aconseguit amb l’arribada de la banda ampla als edificis municipals. Els espais que quedaven sense accés s’han cobert amb la instal·lació de banda ampla a alguns quadres de llum.
La mesura permet ja reduir els costos de la connexió a banda ampla dels equipaments i edificis públics, obrir la porta a la connexió de serveis semafòrics, càmeres i altres dispositius municipals, i “dóna un pas cap al wifi ciutadà -apunta Martínez- A partir d’ara podrien cobrir amb wifi tota la ciutat i caminar cap a l’equitat digital, que és el nostre objectiu. Temin un punt de partida extraordinari”. Arribar al wifi ciutadà a tota la ciutat costarà, però, “anys i molts diners”.
En aquest camí, la ciutat dóna ara les primeres passes en el desplegament de l’internet de les coses, que en el futur “ha de proporcionar informació sobre els contenidors, la xarxa semafòrica i l’enllumenat”.
D’ací a poc temps, tres projectes pilot permetran una lectura remota dels comptadors d’aigua, que comença amb 250 lectors i pretén arribar als 80 mil comptadors de la ciutat. També es monitorarà la xarxa d’abastiment d’aigua i es començarà a fer seguiment dels contenidors de vidre. “Mitjançant 24 sensors – ha explicat Ona Martínez- controlarem els ritmes d’ompliment i això permetrà optimitzar la recollida”.
Si l’experiència és positiva, “l’exportarem a altres fraccions -comenta Lluïsa Melgares-. L’objectiu és millorar l’eficàcia del servei, també amb la implantació de xips que facilitin informació individualitzada”.
