Joaquim Paüls, ex jugador i entrenador d’hoquei patins
Vivia al costat del pavelló de l’Sferic i “amb quatre anys ja patinava per allà i em va agradar molt aquest esport i m’hi vaig aficionar”, explica. La cosa li anava força bé i el Barça ja el va voler pel seu equip juvenil, però “els hi vaig dir que si hi anava, havia de ser al primer equip. Es van quedar parats”. Considera que “ara tothom va molt de pressa”.
Finalment, arriba a un Barça ple de jugadors amb molt nom, encara que ja en el primer any va jugar molts minuts. Jugar amb els seus ídols, “són coses que pesen”, diu, però va anar agafant el ritme sense problemes. Va estar catorze temporades al primer equip del Barça i va sumar tota una col·lecció de títols. Guanyar no cansa, però avisa que “si no estàs molt posat, concentrat i amb una bona actitud, és molt difícil guanyar”. Jugar a hoquei en el Barça “és el que em feia més il·lusió”.
Tot i tenir ofertes d’Itàlia, va plegar, decisió que “no em va costar”, tot i que el canvi de rutina el va notar al principi. Va començar a entrenar a equips de la base, si bé admet que d’entrada “ho feia amb mentalitat de jugador i has d’entrenar amb mentalitat d’entrenador”. Creu que a l’esport, “l’elit és molt exigent a tots nivells”.
Té l’empresa Thinking Hockey, relacionada amb l’hoquei patins i fa de “coach”. Fer d’empresari, diu, “és complicat, però és el que toca”.
