Quim Masferrer visita avui i demà Terrassa, una ciutat que coneix bé en el seu ofici d’actor i director teatral. L’actor ha actuat vàries vegades a La Factoria Cultural Terrassa (fins fa poc Centre Cultural), a la sala Crespi i a la sala Maria Plans. A la Crespi va ser l’any 2000 amb l’espectacle “Som i serem”, que va guanyar el Premi Ciutat de Terrassa del Casal de Sant Pere. Al certamen va fer doblet perquè també es va emportar el premi al Millor actor.
D’aquella distinció fa més de 20 anys. Dues dècades que li han servit per créixer professionalment i per decidir que volia fer espectacles en solitari. Al llarg d’aquest camí ha tingut també experiències reeixides a la ràdio i sobretot a la televisió. A la pantalla petita, de primer, ens convidava a seguir “Caçadors de bolets” i després, a “El foraster” a TV3, a visitar i descobrir pobles petits i la seva gent. El Quim ha aconseguit fer-se popular i entranyable i atreure molt públic. Avui i demà a LaFACT farà tres funcions de “Bona Gent” amb 1.500 espectadors. Tot exhaurit.
L’actor ha manifestat que “estic molt content de la resposta del públic de Terrassa per la confiança que em donen. A mi m’apassiona la meva feina. A mi m’agrada fer espectacles, fer riure, dir la meva, generar emocions, conèixer gent…” I remarca la paraula gent. “Aquesta obra va néixer amb la intenció de fer un homenatge al públic perquè sense ell no hi ha cultura. I, per tant, jo sortiré a escena però els protagonistes de la funció seran els espectadors. Per això dic que cada funció que faig és única i irrepetible perquè la gent que ve és diferent”.
Contacte amb la gent
Remarca que el que més l’atreu del seu ofici, tant si és per teatre o televisió, és aquest contacte amb les persones. “Amb camisa de quadres o no (en fa referència perquè associem la peça de roba a ‘El foraster”, a mi el que em motiva conèixer vides i darrere de cadascuna hi ha persones. Tothom té coses interessants a explicar; tothom té una entrevista. M’agraden les persones que s’expressen amb autenticitat i amb la veritat i que en provoquem emocions”.
El Quim s’inspira en el seu dia a dia més quotidià. “ Jo quedo atrapat per la història del pagès que em compti la seva vida al camp, de les tertúlies de bars i del carrer, dels taxistes que comencen a donar conversa i en fan de guia turístic (m’hi vaig trobar a Sevilla)… Aquí hi ha veritables ‘cracs’”.
I té la sort, a més, que ha trobat una manera de fer que li va a mida perquè de seguida estableix empaties. Així i tot confessa que encara té una mica de por de sortir a l’escenari i posar-se davant d’una càmera. “Encara tinc por escènica. Sempre tinc angoixa quan estic a punt d’exhibir-me davant de molta gent perquè, en el fons, els actors i actrius som unes exhibicionistes. Aquesta professió té un punt de neguit, de risc, però està bé que tinguem aquestes sensacions”.
El que sí que ha perdut és el temor a fer coses en solitari i assegura que ho té plenament assumit. De tota manera recorda que ell només és la punta de l’iceberg perquè darrer hi ha un equip que fa molt bé la seva feina. “Ara per ara em sento molt bé en solitari malgrat que em continua fent molt de respecte i passo nervis, però tinc molt suport artístic”. En Quim sap també que l’equip és fonamental. Segueix vinculat a la companyia Teatre de Guerrilla, de la que va ser membre fundador, i han creat Guerrilla Produccions per donar suport a companyies.
Rubianes, Els Joglars, Capri i Gila
El Quim Masferrer té aquell talent natural que quan explica les coses fa riure, somriure i commoure. Diu que a ell li costa molt riure i que ho fa pràcticament amb persones i situacions anònimes. “Jo somric quan veig persones que tenen ‘salero’”. Té però els seus referents. Són Pep Rubianes, Els Joglars i Ramon Fontserè, Joan Capri i Gila. Amb Rubianes el recorda molt perquè va compartir teatre, el Capitol, de la Rambla de Barcelona. De Capri evoca les cintes de casette que els seus pares posaven a casa quan era petit i compartien les seves històries.
