Núria Picas i Pedro García Aguado són noms referencials en l’univers esportiu. Ambdós van participar el passat cap de setmana en el Fòrum de l’Esport celebrat a Terrassa, explicant les seves trajectòries, plenes de moments de felicitat i també de dolor.
Pedro García, madrileny, exjugador de waterpolo del CN Terrassa, campió olímpic i conegut per la seva participació en el programa televisiu Hermano Mayor, va parlar de l’èxit i el fracàs. I en aquest sentit, es va referir a la medalla de plata obtinguda en els Jocs Olímpics de Barcelona. “Ens van fer sentir que havia estat un fracàs. I no era així. Una medalla olímpica mai és un fracàs.”
Però en el camí, aquell equip va proclamar-se campió olímpic quatre anys més tard, a Atlanta. “L’èxit va portar a l’autocomplaença. I jo ho celebrava consumint substàncies legals i il·legals”, recorda. Va sortir de la selecció, va entrar en un centre especialitzat i va entendre que la felicitat no venia acompanyada de les addiccions. “Vaig deixar de culpar als altres i vaig girar la càmera.”
Núria Picas, una de les millors corredores d’ultra trail del món, va repassar la seva trajectòria. Va recordar la greu lesió que va patir el 2000. Va estar nou anys sense fer curses de muntanya i el 2011 va guanyar la seva primera trail, Cavalls del Vent en la seva primera participació. “El que val la pena és el viatge que fas per obtenir un objectiu”, va explicar. “El cervell és el múscul més important. Els primers 70 quilòmetres d’una ultra els corres amb les cames. La resta, amb el cap.”
Picas va recordar la seva victòria a l’Ultra Trail de Mont-Blanc el 2017, dos anys després d’abandonar quan era la gran favorita. “La primera victòria va ser anar sense dir a ningú que anava. Dos anys abans, la pressió se’m va menjar.”
