Alba Monart, música
A casa, el seu pare tocava el piano i l’orgue i “d’adolescent vaig triar de forma més clara aquest camí”. Es va formar als conservatoris de Terrassa i de Barcelona i va fer els estudis de piano superior. “En qualsevol art, si no el fas, et poses malalt. Si t’agrada i no el fas, no et trobes més i és una necessitat de tocat, de sentir el tacte i el so de l’instrument”, explica.
Va ser cofundadora d’un grup de música tradicional, Muscat, encara que assenyala que “a mi m’agraden molts estils de música. Soc molt eclèctica i soc capaç d’escoltar molts tipus de música, sempre que tinguin una qualitat”. Ha tocat molts estils, com jazz o rock, però creu que “per tocar en unes condicions, t’has de posar en aquell estil i has de treballar tots els seus patrons”.
Va estar tres anys a Berlín, formant-se i també participant en algun disc. “És una ciutat molt avantguardista i té una oferta cultural que no te l’acabes”. Ha fet composicions, encara que “no és una cosa regular”.
Ara treballa el so des del punt de vista terapèutic. “La música té uns components que porten a moure coses en l’interior, que transformen”. Va fer classes, però li agraden més aviat les individuals que no pas les grupals. Està immersa en un projecte d’una plataforma online relacionada amb la música, òbviament.
L’art és una de les coses que més li agraden, però reuneix moltes aficions, com la fotografia, llegir, caminar per la natura, anar al cinema, al teatre i també viatjar i “conèixer altres cultures”.
