El prestigiós periodista i escriptor Andreu Claret va presentar el seu nou llibre, titulat “1939. La caiguda de Barcelona”, a la Sala Joaquim Cardellach dels Amics de les Arts i Joventuts Musicals.
Què es trobaran els lectors fidels a la seva nova novel·la? Els fidels i els no tan fidels poden trobar una recreació de l’atmosfera que es vivia a Catalunya l’any 1939. Concretament, a Barcelona, on faig un recorregut dels últims dies de la Barcelona republicana i també dels llocs que feien frontera.
Lluís Companys té una gran participació en la novel·la. Sí, és una mica el fil conductor de la novel·la, com a home i personatge dramàtic, no entro en els debats polítics. És un home que va patir molt amb l’arribada del franquisme, com milers i milers de catalans.
Hi ha part de ficció i part de realitat. En tota novel·la històrica, la història és una mena d’esquelet. Jo intento ser curós i el que li faig fer i dir a Companys intento que sigui versemblant.
Hi ha els personatges de ficció. Hi intervenen un boxejador, que és el guardaespatlles de Companys, una prostituta polonesa i una periodista catalana, que es diu Irene, en record de la Irene Polo, que va ser una gran periodista dels anys trenta.
És una novel·la que tracta de venjança? No és un llibre per explicar les malifetes del franquisme, que són prou conegudes i algunes prou actuals, per desgràcia. És per explicar aquest èxode bíblic, de mig milió de persones en pocs dies. He volgut explicar aquest drama col·lectiu que, lamentablement, ha estat poc reconegut en la narrativa catalana i, no diguem ja en el cinema. Però també moments de tendresa, perquè tota guerra té moments de tendresa i surten en aquest llibre.
D’aquest èxode, no se n’ha parlat gaire? Sóc fill de l’exili i allà se’n parlava i ho porto a dins. Intento transformar-ho en material de narrativa. Quan vaig tornar a viure a Catalunya, la gent no en sabia res, d’això. I, malauradament, encara passa avui.
I per què s’oblida aquest fet? En part perquè la guerra va ser violenta a tot arreu, i a Catalunya també. Hi va haver molta violència gratuïta, també a la part republicana, i no ho hem d’oblidar, tot i que la responsabilitat és dels que van fer el cop militar.
La guerra va estroncar la vida de milers de persones. La vida i les il·lusions. Va matar molts desitjos de tipus personal i afectiu i va suposar molta mort, violència i misèria. La retirada no es va fer de forma ordenada.
El tercer de la triologia
Amb aquesta novel·la es tanca una trilogia sobre la Guerra Civil. Ara, “voldria passar a l’exili. L’he viscut, sóc fill d’aquest exili i voldria explicar tot el que va representar en el si de les famílies, la integració a França, perquè els francesos no eren tan simpàtics com ens els pintaven”
