Jaume Farrés, dissenyador, il·lustrador i fotògraf
“Prefereixo dir que soc autònom que no pas freelance, perquè els autònoms, de free (lliure), no ho som gaire”, afirma. De petit, li agradava fer mapes i fer dibuixos. Va estudiar Belles Arts i no va acabar la carrera, i va muntar un estudi de disseny gràfic i il·lustració. “Soc d’aquells que hem travessat la frontera entre l’analògic i el digital”, assenyala.
Treballa per a diferents editorials i explica que “bàsicament, la il·lustració que faig és tècnica” i afegeix que “és molt lineal i la imaginació, en el meu cas, rau en la cerca d’informació per fer la feina que et demanen”. Fa molta feina a l’estudi i, diu que “em comparo amb un d’aquells monjos que estaven tancats, faig una vida una mica monàstica”.
La fotografia és una de les seves grans passions. “No és una afició, és una vàlvula d’escapament o un refugi”, assegura. Considera que “no he acabat d’explotar la fotografia prou, com a forma de vida i experiència vital”. Aquest art, manifesta, “és importantíssima, gairebé a nivell de teràpia vital, més que pel que faig, que ho faig per guanyar-me la vida”.
Li agradaria viure de la fotografia, però que “els números me’ls portessin altres” i comenta que “soc d’aquells que veu el bosc, però no veu la llenya, i en aquest sistema capitalista, necessitem veure una mica de llenya”.
“He pujat més de dues mil vegades al Montcau, perquè hi vaig cada cap de setmana”, explica. “Vaig a la natura amb la convicció que estic a un museu” on et pots passar tres hores observant-la.
