/ Nebridi Aróztegui
Frases, flors, símbols del zodíac, el nom del xicot o la xicota o dels fills… La gamma de tatuatges és àmplia i variada, anant d’aquells més senzills, basats en unes poques línies, fins a d’altres més elaborats com ara retrats de persones estimades o ídols esportius o musicals. Les opcions són gairebé infinites i els edificis i monuments també hi tenen cabuda. No només els de grans capitals internacionals sinó també els de ciutats com Terrassa.
A casa nostra, la Masia Freixa s’ha convertit en la icona de referència del municipi. És la reina a Instagram i la captura més reclamada per publicistes i empreses. Hi ha també qui ha decidit portar-la sempre a sobre, gravant-se-la a la pell.
És el cas de l’Anna Vila, una terrassenca de 25 anys que ara en fa un va tatuar-se la imatge més buscada de la ciutat. Va escollir el seu avantbraç esquerre “per poder veure-la sempre”. Després s’ha fet altres tatuatges (ara en porta deu) però aquell va ser el primer i l’únic dedicat a un monument.
“Feia temps que sabia que em volia tatuar alguna cosa relacionada amb Terrassa. Des de feia uns cinc anys li donava voltes a la idea de plasmar la Masia Freixa sobre el meu cos i al final m’hi vaig animar”, comenta aquesta veïna de Can Boada Cas Antic.
“Per mi és l’edifici més bonic que tenim”, explica. Concretament, li agrada la perspectiva que s’aprecia des de l’era del darrere, allà on hi ha ubicada l’escultura de Sant Jordi que dona nom al parc. “És la cara que m’agrada més. A l’estiu, seure als bancs que hi ha aquesta zona amb un gelat a la mà i contemplar la bellesa de la Masia, amb aquell arc imponent al davant és fantàstic”, assegura.
/ Nebridi Aróztegui
Per això ara fa un any va recopilar diverses imatges, algunes penjades a Internet i altres fetes per ella, i va acudir a un tatuador que li havien recomanat. “Pensava que seria complicat perquè no és una silueta senzilla, però el disseny em va agradar i al final, tot i que hi ha alguns petits detalls que no hi són, el tatuatge és bastant fidel a la imatge real”, destaca.
Sentiment de pertinença
“Terrassa és on he nascut i on he viscut sempre. Jo em sento orgullosa de ser d’aquí i portar la Masia Freixa a sobre és una manera de demostrar-ho”, apunta. “Aquest orgull egarenc em recorda al meu avi, que vivia Terrassa d’una manera molt intensa. Portar la Masia tatuada em recorda les meves arrels, els meus orígens i a més, hi ha aquest punt del valor artístic i patrimonial de l’edifici”, comenta.
Respecte al sentiment de pertinença a la ciutat, reconeix que s’ha anat perdent. “El meu avi sí que se sentia molt d’aquí, però el meu pare, per exemple, no té aquest sentiment present. Suposo que en ciutats tan grans és difícil”, sosté. No obstant això, assegura que les generacions més joves l’han començat a recuperar.
Vila, que és historiadora i museòloga, és la vicepresidenta de la junta del Centre d’Estudis Històrics de Terrassa (CEHT) i treballa als serveis educatius del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya, un altre edifici que també li agrada molt “perquè és un testimoni del passat industrial de la ciutat”. No es planteja, però, gravar-se’l a la pell; amb la Masia Freixa en té prou.
“Sí que és un tatuatge que crida l’atenció. La gent de vegades em pregunta. Suposo que no és gaire comú, però tinc un amic que porta tatuada la silueta de la Mola i sé d’una altra persona que porta la Seu d’Ègara”, revela. I és que a Terrassa hi ha espais únics que poden convertir-se també en tatuatges singulars.
