CARME MEDINA, comunitat bahà’í de Terrassa
Com cada any, i amb motiu del Dia Internacional de la Pau, la Comunitat Bahá’í organitza la pregària interreligiosa amb l’objectiu de gaudir de la unitat i concòrdia entre totes les confessions.
Les religions del món han estat establertes per persones singularment dotades a les quals es fa referència en els escrits baha’ís com “Manifestacions de Déu”. Si bé molts dels seus noms i ensenyaments s’han perdut per a la història, sabem alguna cosa sobre la vida i ensenyaments d’algunes d’aquestes manifestacions. Entre elles figuren Krishna, Abraham, Moisès, Zoroastre, Buda, Jesucrist, Muhammad i, en temps més recents, el Báb i Bahá’u’lláh.
Cadascuna afirma l’existència d’un Déu amorós i obre les portes a la comprensió de la dimensió espiritual de la vida. Totes conreen en el cor humà l’amor a Déu i a la humanitat, cercant fer paleses les qualitats i aspiracions més nobles de la persona. Les religions donen lloc a codis universals de dret i sistemes institucionals que permeten a les persones conviure en societats cada vegada més àmplies i complexes.
Aquests educadors divins, que apareixen en diferents llocs de la Terra i en diferents èpoques de la història, comuniquen ensenyaments essencials per al desenvolupament de les persones en aquest lloc i època. Si bé cada manifestació de Déu posseeix una personalitat diferenciada i una missió definida, totes elles comparteixen un propòsit divinament disposat: educar totes les persones, refinar el seu caràcter i assegurar la pau i tranquil·litat del gènere humà i proveir tots els mitjans pels quals aquestes poden ser establertes.
Al llarg de la història, no obstant això, les lluites entre religions han estat causa d’innombrables guerres i conflictes, erigint-se en obstacle principal per al progrés. Les separacions i conflictes entre les persones, realitzats en nom de la religió, contradiuen la seva veritable naturalesa i propòsit. “Si la religió esdevé motiu d’aversió, d’odi o divisió, és preferible no tenir-ne, i apartar-se d’una religió com aquesta constituiria un veritable acte religiós”, va arribar a dir ‘Abdu’l-Bahá. “Tota religió que no sigui causa d’amor i unitat no és religió.”
Bahá’u’lláh, fundador de la Fe Bahà’í, va explicar que els fundadors de les religions del món poden ser vistos com a doctors avesats. Cada un té una missió central, i cada un posseeix un domini complet sobre la naturalesa del cos de la humanitat, i és competent per prescriure les cures apropiades per als mals del món en l’època i el lloc en què apareix. La missió de Bahá’u’lláh, el missatger de Déu per a aquesta època, és “la unitat dels pobles del món”. I explicar els principis espirituals i socials que han de guiar la humanitat fins a aconseguir la pau universal i duradora.
Amb l’arribada de cada manifestació, es deslliguen forces espirituals que, amb el pas del temps, calen de forma creixent en els afers humans, proporcionant així el principal impuls necessari per al desenvolupament total de la consciència i de la societat.
