Josep Ballbè i Urrit
Ahir encetàvem nova estació meteorològica. Ho fèiem després d’un altre estiu prou atípic.
Ho qualifico així per un doble motiu: la pandèmia i la baixa pluviometria de 2020 i 2021. Per això, he posat un títol amb forta càrrega de rodolins poètics. Encara n’hi afegiré més, però. Les darreres setmanes d’estiu hem patit dies de forta xafogor.
Des d’aquesta perspectiva, benvinguda la frescor d’un període on cauen les fulles “a muntó”. No fa ni fred ni calor. “La flor de tardor fa el bo i millor”. Llàstima, tanmateix, que –com a primavera de l’hivern– “la tardor porta la tristor”. Hi ha gent que es deixa abduir, sense voler-ho ben bé, per la melangia d’una depressió malaltissa i crònica. “Les malalties tardorals poden ser llargues i mortals”.
Just a la balança contrària, per contra, sempre hi ha qui s’embolcalla amb idees força engrescadores. Sense anar més lluny, “si a l’octubre plou, el rovelló mou”. Els boletaires i els qui practiquen el senderisme resten embadalits davant l’esclat de coloraines que ofereix el bosc mentre el fullam va perdent densitat vital. Un espectacle ple d’encís que es pot veure –in situ– a qualsevol parc natural. Amb un exemple paradigmàtic a la comarca de la Garrotxa: la Fageda d’en Jordà.
Evolucionar envers mescles de colors ens sorprèn cada any. L’arbrat començarà a vestir-se de vermell. L’enrogiment seria una protecció solar quan la llum és molt intensa. A la tardor, quan les fulles dels arbres es preparen per caure, aquests han de reabsorbir el major nombre possible d’aliments. En aquest moment els teixits fotosintètics estan més febles que mai. Sobretot davant la llum intensa i altres situacions d’estrès.
Altres colors de les fulles (marró, taronja, vermell, verd o groc) es mesclen oferint un paisatge preciós. Poc a poc, aniran desapareixent amb l’apropament de l’hivern, que rebrem quatre dies abans de les festes nadalenques. Aleshores, de bell nou, ací estaré per reprendre una nova columna. La paremiologia sempre m’hi ajuda. Tan sols pretenc aportar serenor i allunyar els mals pensaments que ens menen a eixos de certa buidor.
