Carles Silvestre, atleta
Avui fa 70 anys i d’ençà que en tenia 56, participa en maratons. De fet, ha completat les sis World Marathon Majors (Tòquio, Boston, Berlín, Nova York, Londres i Chicago). “Jugava a futbol sala i de vegades sortia a córrer i tot això va venir d’una juguesca a un sopar, i em vaig enganxar”, explica. De les sis grans, té un gran record de la de Londres, perquè “va ser la primera” i de la de Nova York.
“Quan corro m’allibero, però si surts amb companys, et motives i t’obligues més”. “No m’he marcat una data límit i aniré fent”, comenta, i ara el repte és “acabar-les, sense mirar el rellotge”. Quan comences “vas millorant” i vols anar superant les marques, però, ara, “has d’anar al teu ritme”, adaptant-se a les circumstàncies.
“L’esport sempre m’ha agradat. No n’he fet cap de bé, però els he provat tots”, diu rient. Ha estat durant molts anys vinculat al Social, fent diverses funcions, tot i que ara només fa de lloro al quinto. “M’agrada relacionar-me amb la gent, a casa no em caurà la teulada a sobre, no hi soc mai”.
Va estudiar per pèrit mercantil, però en la seva vida professional fins a jubilar-se, sempre ha exercit com a comercial, en diferents sectors. “M’era igual el que s’havia de vendre, i si s’ha de vendre sorra al desert, es ven” i afegeix que “no em veia vuit hores en un despatx, m’agrada voltar”.
Soci del Barça, la seva gran passió, ha anat a totes les finals europees des de Basilea 1979, llevat a la de París 2006. “No vaig trobar entrades”, diu. És molt aficionat al cinema, sobretot “el clàssic”.
