Cada vegada hi ha més projectes a escena que recuperen la memòria històrica i que tenen molt bona acollida per part del públic. A Terrassa, en parlar del passat en dramatúrgia cal referir-nos a Esther Lázaro, que té el doble vessant d’actriu i investigadora. L’Esther va fundar la companyia Therkas i des de llavors han estrenat tres espectacles. El més nou és “Les traces del silenci”, una obra sorgida de la recerca de les peticions per adoptar infants que van perdre els pares arran de la riuada que va assolar la ciutat el 25 de setembre de 1962.
L’ actriu va estrenar aquest muntatge a Terrassa (primer el va fer a Barcelona) en la Festa Major a l’Arxiu Històric i aquest cap de setmana, 25 i 26 (coincidint amb l’aniversari dels aiguats) farà tres representacions al Teatre Alegria. Està molt agraïda perquè les localitats es van esgotar en poques hores i només queden algunes per la sessió de les 12 hores del diumenge. L’Esther té moltes ganes de compartir la seva recerca teatralitzada amb el públic. Una recerca que ha estat apassionada i que no dona per acabada. L’obra és el fruit d’investigar sobre les adopcions d’infants en el context de les riuades de Terrassa de 1962 i concretament, en la troballa de cartes -unes tres-centes- sol·licitant l’afillament.
Explica que aquestes cartes procedien de Terrassa, Catalunya i resta de l’Estat espanyol; França, Itàlia, Luxemburg i Alemanya. Les demandes vénen d’institucions, de bufets d’advocats i de famílies. El que més li va sobtar, però va ser el redactat de moltes d’elles. “Gairebé es pot dir que volien ‘nens a la carta’ perquè especifiquen el sexe, sobretot nenes, l’edat, el color dels ulls…”. Adopció amb requisits que l’Esther ho atribueix a la pressió social del moment, on la dona estava obligada a casar-se i a ser mare i a quedar-se a casa. L’actriu donarà testimoni del seu intens treball aquest cap de setmana al Teatre Alegria, acompanyada de Rosa Aguado.
Altres propostes de memòria històrica
Teresa Sánchez evoca les modistes i cosidores
L’actriu Teresa Sánchez va estrenar aquest any “Patrons”, un monòleg que evoca les modistes i cosidores de la ciutat. Per aquesta obra, va cercar documentació en el Centre de Documentació i Museu Tèxtil, va aprofundir en l’exposició “Moda a peu de carrer”, de Joana Biarnès i va fer entrevistes a dones que desenvolupaven aquest ofici i clientes, entre elles la seva mare i la seva tieta. Tot amb el propòsit d’estirar el fil i cosir-lo per fer un retrat acurat. L’obra presenta la figura de la modista i la cosidora i a través d’elles és dona visibilitat també a la dona dedicada a la cura dels fills i de la casa i que la seva feina li permetia tenia un respir.
Òscar Muñoz dona veu a la violència sexual
L’equip Cultura i Conflicte va dedicar un temps a fer un treball de documentació sobre les dones que van patir violacions durant la guerra dels Balcans i els fills i filles que van néixer dels embarassos forçats. Una recerca minuciosa que els va portar a fer diversos viatges a Bòsnia i Hercegovina per recollir el testimoni oral. El treball va donar forma al text “Encara hi algú al bosc”, que ha pujat als escenaris amb un equip liderat per Ariadna Gil i del que forma part Òscar Muñoz. Amb motiu de l’estrena a la sala petita del TNC, l’actor terrassenc va definir l’obra “meravellosament dura”.
Òscar Intente parla de règims polítics
Donar vida teatral a pensaments escrits per provocar la reflexió de la ciutadania. El director teatral Carles Grau ha fet una versió dramàtica del llibre “Sobre la tirania”, de l’autor americà Thimoty Snyder, i va cercar la complicitat de l’actor Òscar Intente per la interpretació. Es tracta d’un relat al voltant de l’autoritarisme i la democràcia acompanyats d’imatges per fer-nos memòria que hi ha líders i governs polítics que apliquen polítiques tan regressives que és impossible avançar cap a una societat en pau i lliure. El tàndem egarenc, Grau i Intente, van estrenar aquesta obra el passat gener a Terrassa a l’espai del Teatre Alegria.
Carles Martínez es posa a la pell de Cambó i Companys
L’actor Carles Martínez té un espectacle sobre els polítics Francesc Cambó i Lluís Companys, que interpreta en solitari. L’obra és una oratòria sobre els fets del 6 d’octubre de 1934 a partir d’un text teatral ideat i dirigit per Frederic Roda i Fàbregas. La data citada va ser el dia que el president Companys proclamava l’Estat Català de la República Federal Espanyola. Aquest intent secessionista desembocà en l’empresonament dels membres del Govern català i la suspensió de l’Estatut de Núria per part de l’Estat espanyol.
