El llenguatge mai és neutre i la decisió de posar determinats noms als carrers tampoc ho és. El nomenclàtor defineix les èpoques i “crea hegemonia” en cada temps, com va indicar ahir l’antropòleg Jesús Mantilla, el primer convidat a les jornades de debat que van analitzar ahir, i analitzaran avui, les relacions entre l’espai públic i l’anomenada “memòria hisórica”, un concepte que tampoc es distingeix per la seva neutralitat.
El Centre d’Estudis Històrics de Terrassa (CEHT) i l’Ajuntament han organitzat aquestes jornades sobre “la qüestió del nomenclàtor” que ahir van inaugurar Ona Martínez, regidora de Memòria Històrica, i Marcel Taló, president del CEHT, a l’Arxiu Històric de Terrassa-Arxiu Comarcal del Vallès Occidental. “Les paraules ens defineixen”, va dir Ona Martínez en el seu discurs de benvinguda a unes activitats d’estudi “sobre la pervivència o no” de símbols com els franquistes o propis d’altres èpoques “que no representen valors de democràcia”. Es tracta, segons l’edil, “de posar aquests elements sobre la taula”, i no “de reescriure, ni d’oblidar, sinó al contrari”: de ser capaços “de debatre des de la maduresa”, de saber “què i a qui recorden els nostres carrers”, de repassar allò esdevingut en el nomenclátor en les últimes dècades.
Marcel Taló va admetre “la càrrega simbòlica i política” dels debats i va deixar clar que poc es pot avançar amb monòlegs i arguments portats des de casa. De totes maneres, “no arreglarem el passat, però sí alguns vicis”. A l’hora de triar la denominació d’un carrer és necessari recordar mèrits i segurament homenatjar víctimes i qüestionar botxins.
Llocs comuns
Jesús Mantilla, membre de l’Observatori d’Antropologia del Conflicte Urbà (OACU), va pronunciar la conferència inaugural apartant-se de llocs comuns i convidant a la reflexió aliena a les obvietats. Si per a molts físics el fred no existeix com a magnitud, sinó que es mesura per contrast amb la calor, “amb la memòria passa el mateix”.
O sigui: “No existeix l’oblit, sinó la selecció de la memòria”, una projecció d’esdeveniments que interessa recordar. I va subratllar que el concepte “memòria històrica” és artificial, un oxímoron, perquè una cosa és la memòria, individual o col·lectiva per transmissió, i una altra la història, “normalment escrita pels que han guanyat”. La via pública és part important en la nostra socialització, i interessa generar referents vinculats a un suposat sentit comú. No és casual que a Sevilla abundin noms de verges, però tampoc ho és la denominació de determinats carrers de Barcelona: Mallorca, Sicília, Nàpols, noms associats a la Corona d’Aragó. La burgesia que els va batejar sabia el que es feia.
L’escriptor Vicenç Villatoro i Jesús M. Romero, membre de la Comissió del Nomenclàtor, tenien previst tancar la primera jornada d’uns debats que prosseguiran avui amb ponències de Xavier Marcet, Ona Martínez, la regidora Rosa Boladeras i Domènec Ferran (per part del Museu de Terrassa), i la lectura de conclusions.
