Núria Oñoro, psicòloga infantil i gerent de Magroc
Tenia clar cap on volia dirigir la seva vida professional i estava entre estudiar psicologia o psiquiatria. Finalment, es va decantar per la primera opció. Va treballar en els seus inicis en el sector escolar i després va ser una de les fundadores i és una dels onze socis de la cooperativa Magroc, un Centre de desenvolupament infantil i atenció precoç (CEDIAP) a Terrassa, en la qual exerceix de gerent.
“Soc psicòloga i he gaudit molt amb això, però tot el que té a veure amb la gestió és una cosa que m’apassiona”, explica i manifesta que “soc una militant del cooperativisme i me’l crec”.
A Magroc els hi arriben infants derivats des de diferents vies, i explica que “la nostra funció és fer una valoració del que preocupa, fer un diagnòstic i fer una proposta de tractament, si és necessari”. Últimament, diu “estem notant un increment de dificultats en la comunicació i la relació” i ressalta la importància de “la prevenció”.
Opina que anar al psicòleg “encara fa una mica de por i és un pas que costa. La Covid ha deixat palesa la importància de la salut mental”. És de Rubí, ciutat on va ser regidora de l’Ajuntament durant nou anys. D’aquella experiència comenta que “tens possibilitat de fer coses, però també tens límits” i considera que “la dedicació a la política hauria de tenir data de caducitat”.
Quan té temps lliure, diu, “intento descansar”, si bé afegeix que “m’agrada passar el temps amb la família i els amics” i també la cultura, com llegir o el teatre. I també fer salut i sortir a caminar.