Sergio Castillo va disputar aquest diumenge els seus primers minuts de lliga amb el Terrassa FC. Va sortir al descans per substituir Salva Torreño i en el minut 67 va marcar el gol de l’empat en una esplèndida rematada de cap a la sortida d’un córner. Un gol més propi d’un davanter centre clàssic que no d’un central de tall tècnic com el futbolista del Terrassa.
“Estic content pel que va significar el gol més que per una qüestió personal”, explica. “El partit s’havia posat difícil. I el punt ha estat força bo.”
Titular indiscutible la temporada anterior, aquest any ha estat suplent en els dos primers partits, una situació atípica per a un futbolista acostumat a la titularitat en els equips en els quals ha jugat. Contra el Huesca “B” no va intervenir. “Estava preparat per si havia d’ajudar a l’equip i aprofitar l’oportunitat quan arribés. Penso que ho vaig fer”, diu en clau personal. “Un jugador sempre vol jugar. I quan no ho fa el sorprèn. Però estem parlant només de dos partits i d’un equip que té 22 futbolistes capacitats per jugar. És normal que passin aquestes coses. Tots som importants. Clar que a mi se’m fa estrany no jugar, però aquí el que importa és l’equip. Aquest gol va ser una forma també de reivindicar-me.”
Sergio Castillo és fill del mític davanter Manolo Castillo, un extraordinari golejador que va passar per les files del Terrassa FC i del San Cristóbal, destacant com un dels millors golejadors del futbol català. El seu fill, en canvi, s’encarrega d’evitar els gols en les seves funcions defensives. “En aquest gol contra el Brea la fe per arribar a la pilota i ficar-la dins va ser decisiva”, explica.
Esperançat
Sobre el bon inici de Lliga del Terrassa FC, diu que és fruit de la qualitat de la plantilla i de la bona feina que s’està fent. “El treball del dia a dia és molt bo. Penso que estem en el bon camí en tots els sentits. Però aquesta categoria és molt exigent, cada setmana et trobes amb un rival de qualitat i cal estar endollats en tot moment.”
La seva atenció ja està centrada en el pròxim compromís contra el Numancia. Un rival de primer nivell que aspira a l’ascens. “És un partit molt maco, motivant per a tots nosaltres. El Numancia estava fa poc a Primera i a Segona i circumstancialment està ara en aquesta categoria. Esperem obtenir un bon resultat.”
El suport de la graderia intueix que serà bàsic. “És una llàstima no poder jugar a l’estadi. Però en aquest context cal veure la part positiva. Els rivals tindran moltes dificultats a Ca n’Anglada, on el públic està molt a sobre i la pressió és molt més gran.”