Joan Comerma, exdirector de l’escola de hockey del Club Egara
Es va formar estudiant Ciències Empresarials i es va incorporar al món laboral a l’empresa familiar, del sector tèxtil. Després va treballar a diferents sectors, sempre ocupant algun càrrec. “La part comercial, tant compres com vendes, no puc dir que la portava a dins, però sempre m’ha agradat”, comenta.
Les seves últimes feines fins a jubilar-se, però, van estar relacionades amb un món que l’apassiona, el hockey, primer portant l’escola d’aquest esport i gestionant la botiga del Club Egara. “Em ve de família i el meu pare ja jugava, i fins i tot va ser un partit internacional”. Té clavat a la memòria el seu primer partit.
“Llavors no hi havia tantes categories i vam jugar contra els més grans, i vam perdre 21 a 1. Vaig arribar plorant a casa i li vaig dir al meu pare que no tornaria a jugar mai més a hockey”. Lamenta que, ara, el hockey , ja no és tan “romàntic” i s’ha perdut l’esperit que tenia abans.
Va jugar al primer equip i va fer d’entrenador al club fins que va marxar al Línia 22 durant cinc anys. “Era un club familiar i amb molta il·lusió”, recorda. Va tornar a l’Egara, on va tornar a entrenar, fins que va arribar a l’escola. “L’escola és molt agraïda”, si bé lamenta que alguns pares no ajuden gaire. “Els pares han d’estar callats i deixar que els fills juguin i els entrenadors dirigeixin”.
Li agraden altres esports, principalment el golf, que practica durant l’any i participa en alguns torneigs. El pàdel i el tenis, completen aquesta terna de disciplines preferides.
