Jordi Canyameres, fotògraf i alpinista
“Em dedico a la fotografia, però també em considero alpinista”, explica. La seva passió era la muntanya, si bé l’única professió que el motivava era la de fotògraf. Va estudiar al Centre d’Estudis Fotogràfics de Barcelona i, mentre estudiava, li va sortir feina de col·laborador del Diari de Barcelona. “Van ser les meves primeres feines com a reporter”, recorda.
Com a fotògraf, diu, “he fet de tot”, si bé la tasca a l’estudi, li agrada molt. “És al que dedico més hores”, i ho fa a un estudi propi. Li agrada “poder controlar la llum i decidir tu, i modelar aquesta llum sobre uns objectes”.
Pel que fa a l’alpinisme, afirma que “m’agradaria saber d’on em ve”. Amb la família feien excursions, però ell ja tenia el cuc a dins. “Jo anava a la muntanya amb una altra actitud”, rememora.
“L’alpinisme, per mi, és una forma d’entendre la vida i inclús ha estat una escola de vida, on ho he après tot”, manifesta. A la muntanya, afegeix, tot s’acusa i “m’enriqueixo d’emocions”. La qualitat més important d’un bon alpinista, apunta, ha de ser “la passió”. Admet que “la por va bé per estar alerta en situacions difícils, i el problema és si et supera. Jo he après a controlar-la”.
S’ha jugat la vida, com l’any 1989, en un intent de coronar el Dhaulagiri, en el que va morir l’alpinista que anava amb ell.
És guia d’alta muntanya i fa cursos de formació. “Veig gent que comença i m’encanta veure la motivació que tenen”. Està casat i té tres fills i dedica tot el temps que pot a la família.
