Antón Costas, president del Consejo Económico y Social, va visitar aquest dilluns Terrassa, convidat per l’Ateneu Terrassenc. El catedràtic de política econòmica de la Universitat de Barcelona (UB) va impartir la conferència “Els laberints de la prosperitat. Paisatge després de la pandèmia” en un acte que es va celebrar a l’Aula Magna de la Factoria Cultural de Terrassa amb totes les localitats exhaurides.
Quin paisatge quedarà després de la Covid-19? Bona part del malestar social, la polarització política i el populisme que existeix a les societats occidentals respon a una pèrdua de prosperitat compartida en les últimes dècades. O som capaços de recuperar-la, o, altrament, les nostres societats s’aboquen a una situació llarga de conflicte i polarització.
Com s’ha de recuperar? No és fàcil i menys quan tenim reptes com la digitalització. Si la fem servir per substituir treballadors i no per a capacitar-los i millorar la seva productivitat tindrem un problema afegit. De la mateixa manera, hem d’enfocar bé la transició ecològica perquè no produeixi desocupació. Hi ha molts camins per buscar la nova prosperitat compartida, però no tots ens hi portaran.
Quin paper juga la pandèmia aquí? Hem de resistir-nos al fatalisme, a la creença que les coses, inevitablement, aniran a pitjor. Amb bones polítiques i diàleg, l’escenari postpandèmic no ha de ser apocalíptic. La pandèmia és una oportunitat inesperada per millorar les coses, per buscar aquesta nova prosperitat. Amb la crisi del 2008 es va optar per polítiques d’austeritat. Ara s’està augmentant la despesa pública en sanitat i educació i els bancs centrals en comptes d’endurir el preu dels diners l’estan abaratint. Aquesta crisi ens pot ensenyar a respondre de manera diferent als problemes.
Quin ha de ser el camí per a la recuperació econòmica? És indispensable que l’objectiu de les nostres societats se centri en millors llocs de feina, per a més gent i en més llocs del país. Si no, no aconseguirem una digitalització ni una transició ecològica equitatives.
Quin paper hi han de jugar les ciutats? Les ciutats són un instrument poderosíssim de progrés econòmic, tecnològic, ecològic i social. Ben gestionades, ens fan més rics, més verds, més sans i més innovadors perquè tot això és fruit del flux d’idees d’uns als altres i com més pròxims estem (i la ciutat és el paradigma de la proximitat), més flueixen les idees i la innovació. La Covid-19 ha portat una mena de profecia sobre la mort de la ciutat, sobre l’èxode de la població, però jo no crec que sigui així. La Covid-19 regenerarà les ciutats, fent-les més saludables. Pensem que el futur està en les grans urbs, però un país es desenvolupa bé quan té un model de ciutats equilibrat, amb ciutats grans, mitjanes i petites perquè cada tipus produeix una innovació de tipus diferent. En resum, les ciutats són un instrument molt poderós per enfrontar-nos als reptes del canvi tecnològic i ecològic, però necessiten participació ciutadana, diàleg i lideratge cívic, social i polític.
Sembla que els fons europeus seran un element clau per a la reconstrucció? Tot el que he comentat ho hem de fer per nosaltres mateixos si volem realment donar oportunitats a la gent i tenir progrés. Si, a més, podem usar uns fons europeus, encara millor. Els fons europeus no es poden plantejar des de la perspectiva “a veure què em toca a mi”. Allò que és primordial és ser capaços d’identificar les prioritats de futur i posar-hi darrere iniciatives per aconseguir una econòmica més dinàmica, eficient i resilient i una societat més justa. Cal tenir una estratègia. Cal rebutjar l’expressió de “com repartir-los”, per, en tot cas, dir “com els utilitzarem” en benefici de com construir una economia que generi millors llocs de feina i per a més gent.
Arribaran a les petites i mitjanes empreses? Si es generés la percepció que només beneficiaran les grans empreses i les grans ciutats, seria tremend perquè haurien perdut legitimitat. Cal aconseguir que siguin útils per a les petites i mitjanes empreses i, a la vegada, per a tot el territori. Si hem estat capaços de presentar un pla de recuperació, transformació i resiliència aprovat per les autoritats europees, sent el primer país a aconseguir-ho, confio que serem capaços d’usar bé els fons per a aquests projectes que hem d’acordar entre nosaltres.
Hem de repensar el nostre model econòmic? El nostre model econòmic funciona raonablement bé. Si mirem la balança de pagaments, som el país occidental que millor comportament exportador ha tingut des de 2001, incloent-hi la crisi de 2008 i la d’ara. El turisme, que és el 15% del PIB, ha pràcticament desaparegut i tot i això la nostra balança de pagaments té excedent positiu. Tenim un bon model. L’hem de millorar però no canviar-lo. El turisme és una bona indústria i la construcció i la manufactura, també. Podem millorar-les amb noves tècniques i tecnologies i formant millor la nostra gent.
