Salvador Cardús i Ros
Els canvis que ha fet l’Ajuntament de Terrassa en l’ordenació de la circulació i la creació de zones de vianants es pot discutir tant des del punt de vista dels principis que l’orienten com des del punt de vista de la seva concreció pràctica i eficàcia final.
Els canvis que ha fet l’Ajuntament de Terrassa en l’ordenació de la circulació i la creació de zones de vianants es pot discutir tant des del punt de vista dels principis que l’orienten com des del punt de vista de la seva concreció pràctica i eficàcia final. El temps ho dirà. Ara bé, acceptat que és l’equip de Govern que té la majoria de suport electoral per prendre aquestes decisions, llavors el que cal discutir és l’aplicació d’aquestes normes i el seu compliment.
I, en aquest punt, hi ha fets diguem-ne incomprensibles. No puc parlar de tots els casos, però ho faré d’un de concret que em serveix d’exemple i que he pogut contrastar repetidament. És el del desviament del trànsit que ve del pont del Passeig i que vol entrar al centre de la ciutat. Aquí la decisió municipal ha estat tallar el trànsit pel vial nord del Passeig i, fent una ziga-zaga, desviar-lo cap a la dreta, a l’alçada de la plaça del Doctor Robert, cap al vial sud fins a l’alçada del carrer del Passeig i cap amunt. El pas pel vial nord és reservat als vehicles dels veïns i l’aparcament, i el pas cap a la Font Vella és reservat als vehicles autoritzats. Una mica embolicat, però és el que es va decidir.
Ara bé, tot i que ja fa setmanes que s’aplica la norma i que està senyalitzada, el seu compliment és mínim, per no dir ridícul, que és el que deuen pensar que fan els que sí que s’ajusten a la norma. Cada vegada que hi he passat, a diferents hores, la majoria de vehicles segueixen el camí habitual com si res no hagués canviat. Passen pel vial nord i segueixen avall per la Font Vella. És cert que hi ha indicacions que fan la impressió de provisionalitat, amb senyals situats en tanques mòbils. A més, el detall de les noves normes és en rètols il·legibles si vas en vehicle, ni que sigui a 30 quilòmetres per hora, quan ja ets a punt d’entrar al vial i no pots refer el camí. I, és clar, no tothom s’informa a través de la premsa.
Encara pitjor. En una de les ocasions que hi vaig passar, en una hora molt transitada, hi havia un vehicle ben visible de la Policia Municipal aparcat a la meitat del vial nord, per on no s’hauria de passar. Els dos agents eren a la vorera en una animada conversa amb uns vianants que devien conèixer. De manera que en cap moment van mostrar cap interès per advertir els conductors de la infracció que cometien passant pel seu costat, indiferents a la norma. Acabada la conversa, la policia es va enfilar al vehicle i va marxar amb tota parsimònia.
Què s’està comunicant, per la via dels fets, als conductors? Primer, provisionalitat normativa. Com que les normes s’havien avisat de fa temps però amb data d’aplicació retardada, hom s’ha acostumat a no fer-ne cas. Dos, com que el canvi de senyalització en casos com el descrit és encara parcialment provisional, es produeix una confusió normativa en què, fins i tot si s’és coneixedor dels canvis, sembla que no s’apliquen seriosament. I, tres, si hom incompleix la norma de manera flagrant i la policia no en fa cas, queda confirmat que no cal prendre-s’ho seriosament.
No sóc partidari de resoldre aquestes situacions a cop de sanció. Però sí que és exigible que les normes siguin clares, que se sàpiga si ja estan en vigor o no, que la senyalització sigui clara i que, si la Policia Municipal creu que té obligacions superiors que no pas vetllar pel seu compliment, que durant els primers dies es posin uns informadors cívics per fer saber què ha canviat.
