El nomenament d’un nou bisbe per a la diòcesi de Terrassa agafa l’agenda del nunci vaticà atapeïda de vacants per cobrir a les seus episcopals catalanes i espanyoles. El procediment per al nomenament del nou prelat va començar el 12 de juny i requerirà un complex procés que difícilment culminarà abans de set mesos, el període destinat per al nomenament dels darrers bisbes a Espanya. Si no hi ha sorpresa, Terrassa no tindrà nou líder pastoral fins a l’any 2022.
La tria d’un nou bisbe per a Terrassa agafa en un moment de canvis l’Església catalana, on quatre seus episcopals esperen l’arribada de nou pastor. A Girona, Francesc Pardo va posar el seu càrrec a disposició del Vaticà el juny passat, en fer els 75 anys de la jubilació. A Solsona Xavier Novell va sorprendre a tots renunciant al bàcul de la diòcesi als 52 anys –ara ha transcendit que penja els hàbits per amor. I, a Terrassa, Josep Àngel Saiz Meneses va ser nomenat arquebisbe de Sevilla l’abril de 2021.
Per jubilació, també estan per cobrir les vacants de l’abat de Montserrat, després de la jubilació de Josep Maria Soler, i la de l’arquebisbat de Barcelona, tot i que aquesta només formalment. El cardenal Juan José Omella va fer 75 anys a l’abril, però el seu paper com a membre de la Congregació de Bisbes, òrgan assessor del papa Francesc, i com a president de la Conferència Episcopal li atorga un llarg ministeri i un paper clau en l’elecció dels nous bisbes arreu del món.
En procés de consultes
A Terrassa, el nomenament del nou bisbe es troba en fase de consultes. La designació del nou prelat correspon al papa Francesc, però el mecanisme de tria i selecció comença a la diòcesi de la mà del nunci del Vaticà a Espanya, Bernardito Auza.
Ell és l’encarregat de formular la proposta d’una terna de candidats a Roma, degudament justificada i després d’un ampli període de consultes. Es tracta d’un procés que exigeix secret a tots els participants i que demana opinió als membres de la diòcesi de Terrassa (capellans i també laics amb responsabilitat), als bisbes de Catalunya i als arquebisbes d’Espanya.
La ronda de contactes està en marxa i és l’oportunitat per captar les diferents sensibilitats de la diòcesi. El nunci demana noms, motius i justificació, un procediment llarg que pot durar mesos.
Tancat el període de consultes, el nunci del Vaticà elevarà a Roma la terna de candidats, documentats i amb un expedient que justifiqui l’oportunitat de liderar el bisbat de Terrassa. La proposta arribarà en primera instància a la Congregació de Bisbes, els encarregats d’estudiar els nomenaments de bisbes a tot el món.
Terrassa es posarà a la cua dels nomenaments quan Bernardito Auza faci entrega de la seva proposta al Vaticà. El nunci presentarà els tres noms amb un ordre de prioritat que la Congregació de Bisbes pot ratificar o bé modificar. Un cop estudiada i aprovada, la terna definitiva s’elevarà al papa Francesc, que normalment nomena el primer de la llista.
Relleu tranquil i transitori
No hi ha rumorologia a la diòcesi de Terrassa sobre el relleu al bisbat i la raó està en el bisbe auxiliar, Salvador Cristau, que administra la diòcesi des de la marxa de Josep Àngel Saiz Meneses.
Cristau es veu com un bisbe de continuïtat, un prelat conservador, decidit a mantenir l’Església al marge de la política –en els moments crítics del Procés, el bisbat va negar l’església com a espai de pregària pels presos– i un gestor “de proximitat”, diuen els laics.
Nascut a la vila de Gràcia, a Barcelona, es va formar al seminari de Toledo, com Josep Àngel Saiz Meneses, i va arribar a Terrassa com a capellà el 2004, procedent de l’arquebisbat de Barcelona, on va ser secretari general.
Sis anys més tard, el 2010, el bisbe Saiz Meneses va demanar a Roma un bisbe de suport per a una diòcesi gran com la de Terrassa. Cristau va ser nomenat bisbe, confirmant el seu paper com a mà dreta del prelat egarenc. Actualment Salvador Cristau és administrador diocesà de Terrassa i director del seminari.
La diòcesi de Terrassa haurà d’esperar uns mesos per conèixer la decisió de la jerarquia catòlica sobre el substitut de Josep Àngel Saiz Meneses.
Està per veure si es decideix per un relleu de llarga durada, amb un bisbe jove i de perfil contrastat amb el dels anteriors prelats. O bé si es decanta per nomenar Salvador Cristau com a nou bisbe de Terrassa. Aquesta seria una opció tranquil·la, de continuïtat i transitòria. Cristau té 71 anys. Està a prop de la jubilació i aquesta circumstància obriria la porta a un ajornament del relleu al bisbat de Terrassa, que finalment viuria un procés de renovació a partir de 2025-2026.
Aquí també pengen hàbits per amor
La renúncia del bisbe de Solsona, Xavier Novell, que ha transcendit que va ser per amor, posa de relleu la realitat d’altres capellans que han penjat els hàbits enamorats. A Terrassa, diversos capellans han demanat dispensa del compromís de celibat per contraure matrimoni. Entre d’altres, Josep Maria Font, Enric Hidalgo i Josep Bastida.
