Marc Ferrer i Murillo, historiador
Del 3 al 6 de setembre de 1713 són uns dies que ja formen part de la normalitat històrica en les efemèrides que cal no oblidar de la memòria de la nostra ciutat. Aquells malaguanyats dies, les tropes de Felip V, van ocupar, saquejar i cremar la vila de Terrassa, deixant un rastre d’una vintena de morts i una tercera part de les cases cremades i saquejades i molts habitants sense habitatge.
Aquells primers dies de setembre són la punta de l’iceberg del que va patir Terrassa a causa de la Guerra de Successió (1700-1725). D’ençà del setembre de 1713, Terrassa és un lloc deshabitat i arruïnat, on a més de suportar els nous impostos borbònics ha de fer front a l’allotjament de soldats fins a la caiguda de Barcelona l’11 de setembre de 1714, la data que es recorda a nivell nacional de la derrota final com a nació, amb l’abolició de les constitucions, les institucions i les lleis catalanes.
Des de l’ocupació de setembre de 1713 fins a l’any 1725, Terrassa patirà el trànsit i presència d’uns 20.000 soldats borbònics obligant els terrassencs a allotjar-los a casa seva. Els soldats sempre es van comportar com una força d’ocupació, tractant a la població com un poble vençut, instaurant por i desconfiança, sense respectar els costums i la llengua, i amb un continu abús de poder, controlant tots els aspectes de la vida quotidiana.
Els allotjaments dels soldats borbònics estan molt ben documentats. A l’Arxiu Històric de Terrassa, es conserven desenes de documents i sobretot actes notarials que certifiquen la presència militar, les despeses ocasionades i les denúncies de danys, maltractaments i les queixes i denúncies dels vilatans.
Transcrivim uns exemples tal com es van escriure en aquella època per tal de deixar constància de l’originalitat dels fets.
El llaurador Isidre Valls, que vivia al carrer Sant Pere relata d’un allotjament de 1714: “No haber visto soldados mas molestos, que no dexaron planta pequeña ni grande en las huertas de dicha villa”.
El pagès Joan Baptista Parellada va patir l’abril de 1717 uns soldats que volien menjar i beure: “En arribar los dits soldats en dita sa casa hegor se feren ensenyar per un mosso de ell dit attestant lo remat del bestiar, y enffecte hi hanaran luego, y havent trobat dit bestiar fora casa, lo feren venir en dita casa, y luego un de dits soldats, agafá una ovella del dit remat, y per un gos de Tuda que amenasaven, feren escañar la dita ovella, y apres de morta la escorxaren dits soldats, y per la Muller de ell dit attestant se feren donar dos gallines, las quals se mataren los dits soldats, y apres cogueran ditas ovella y gallines,y per menjarlas se feren donar lo pa y vi volgueren tota la nit, fentse donar vi de la bota los apatexia a millor, y quan lo dit attestant manava tancar lo dit seller, los dits soldats hanaven a obrirlo, amanassant donar colps â uns y altres dels de casa, y en effecte donaren un puntapeu â la criada de ell dit attestant”.
Fins i tot trobem una instància que les autoritats de la vila van enviar al capità general de Catalunya denunciant un allotjament militar l’octubre de 1718: “Que la referida discrecion de los soldados, es tant dispotica y absoluta, que precisa a dichos Regidores haverles de asistir de quanto piden, tant respeto de comida extraordinaria, como tambien de todo lo de mas (…) el cabo de los soldados es de tal suerte intolerable, que no ha dudado en maltratar a todos los de la familia de la casa de uno de los regidores en donde está alojado, y sin fundamento ni razón, ha passado su deshaogo a hazer amago de matar al dicho Regidor, encarandole el fusil armado, de tal manera que no hacerse valido con manya de apoderarse del fusil, huviere executado su depravado intento, y de la misma suerte con el sabre desembaynado, ha dado un golpe al suegro del dicho Regidor”.
A partir de 1725 els soldats s’estabilitzen de manera permanent, ja que es construeix una caserna. Aquest fet va mitigar les molèsties, ja que els soldats ja no s’allotgen en cases particulars, però van continuar els impostos i els abusos.
Diversos actes commemoratius
L’Ajuntament commemorarà els fets amb el concert “Cançó de la nostra memòria”, avui, dissabte, a les 19 hores al Claustre del Convent de Sant Francesc. ERC organitza un acte diumenge a les 18 hores a la plaça de la Torre del Palau i una ofrena floral, després, davant la Casa del Poble. A les 19 hores, la plaça Vella acollirà l’acte de la Comissió 4 de setembre amb la lectura d’un pregó a càrrec de Josep Rull.