LLUÏSA MELGARES, tinenta d’alcalde de Territori i Sostenibilitat
Aquesta setmana, amb l’inici del mes de setembre, hem assistit a una de les notícies més esperades des de fa molts anys per a la pràctica totalitat de la població catalana: l’alliberament de peatges a diferents trams d’autopistes del territori català.
L’AP-7, entre Tarragona i la frontera francesa; l’AP-2, entre el Vendrell i Saragossa, i la C-32 i la C-33 han aixecat barreres i no s’haurà de passar per la guixeta per fer-ne ús. Sens dubte una bona notícia per al conjunt de la població, però que deixa la ciutat de Terrassa i la seva ciutadania en la mateixa situació d’injustícia i greuge, pel que fa a poder gaudir d’una mobilitat gratuïta i justa en els seus desplaçaments.
A dia d’avui, podríem denunciar o exposar moltes reivindicacions per al desenvolupament d’una mobilitat sostenible per a la ciutat de Terrassa, molt necessàries per gaudir d’unes infraestructures dignes del segle XXI, però que sabem que no seran fàcils d’aconseguir. Tot i això, entre totes aquestes demandes, tenim situacions que sí que tenen solució i no requereixen de grans projectes o infraestructures i, a la vegada, representarien l’assoliment d’una justícia territorial per a la ciutat i la seva ciutadania. Parlem de la gratuïtat del peatge de les Fonts, la C-16 o la tan reivindicada Zona 2, en les tarifació de Ferrocarrils.
Reivindiquem i reivindicarem que el peatge de les Fonts hauria de ser gratuït, com ja va ser-ho per als veïns i veïnes de Terrassa, Rubí o Viladecavalls. És una via de proximitat a l’àrea metropolitana, de gran connectivitat exterior i interior entre poblacions, i que a dia d’avui es troba infrautilitzada degut a l’abusiu preu que té. Motiu pel qual patim, a més, el col·lapse freqüent de la carrereta de Rubí, com a única via alternativa i gratuïta de mobilitat. Molt s’ha parlat aquests darrers 3 o 4 dies de l’avenç i la millora per a la població arran de la gratuïtat de les autopistes de l’Estat a Catalunya, però poc de la permanència de la injustícia territorial al peatge de les Fonts, remetent-se a la ja coneguda promesa, per no dir-ne excusa, que tot canviarà amb la vinyeta o quan es rescati l’autopista pels volts del 2036 o 2037.
No oblidem, tampoc, la injusta zonificació de Terrassa a la Zona 3 de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. La ciutadania de Terrassa paga des de fa molts anys un sobrecost injust per desplaçar-se a Barcelona en transport públic. No hi ha motiu justificat perquè Terrassa continuï discriminada respecte a d’altres ciutats, que a igual quilometratge disposen de tarifació en Zona 2. Ja parlem de reivindicació històrica, però cal que la qualifiquem alhora d’inexplicable, ja que, per molt que ens hem queixat, protestat o sol·licitat, sempre se’ns ha emplaçat a l’entrada en funcionament d’una T-Mobilitat que, pel que sabem, arribarà en breu i no contempla cap tipus de modificació tarifària en benefici de la ciutat i la seva ciutadania.
Insistirem, persistirem i lluitarem fins a on faci falta, per aconseguir rebatre arguments i decisions, per a nosaltres sense fonament, en defensa dels drets de la ciutadania de Terrassa davant d’aquesta injustícia territorial i de greuge per a una mobilitat digna i sostenible.
Nota de l’editor: Diari de Terrassa obre les pàgines a les opinions dels grups amb representació a l’Ajuntament, que es publiquen segons ordre d’arribada.
