Fa cinc anys, Jordi Ruiz es va penjar la medalla de plata als Jocs Paralímpics de Rio de Janeiro. Llavors, Espanya va perdre la final davant dels Estats Units. Aquest mateix matx es repetirà avui a les 11.15 hores en la primera semifinal paralímpica. És la primera oportunitat per al terrassenc d’assegurar-se una medalla. “Alemanya ens va donar molta guerra. El meu millor partit en aquests Jocs encara està per arribar, però fins ara és el de quarts de final”, comenta Ruiz.
“Estem molt bé com a equip. És cert que els Estats Units estan en el seu nivell més baix, però no deixa de ser els Estats Units. És l’equip que té més medalles d’or i sempre estan al podi. Serà difícil, però tant jo individualment com l’equip portem cinc anys pensant en aquest partit. Ho donarem tot. Demostrarem el nostre potencial. Ens sentim preparats per eliminar-los, disputar la final i aspirar a l’or. Si hi ha un moment per guanyar els Estats Units és aquest”, assenyala l’egarenc poques hores abans d’un partit clau en la carrera d’aquest aler de 30 anys.
Fitxa pel campió d’Europa
Ruiz ha militat diverses temporades a la lliga italiana, però la temporada passada va acabar jugant al Bidaideak Bilbao BSR. Després de l’estiu se n’anirà a jugar a Alemanya. Ha fitxat pel Thuringia Bulls, vigent campió d’Europa de bàsquet en cadira de rodes. Es tracta d’un potent conjunt de la ciutat d’Erfurt, al centre d’Alemanya. “L’any passat ja em van voler fitxar, però amb tot el tema de la Covid vaig decidir seguir a la lliga espanyola, que és la més potent del món”. El Thuringia (que va eliminar el Bilbao a les semifinals de la passada Copa d’Europa) ha estat el millor conjunt continental les darreres cinc temporades. “El seu projecte esportiu és espectacular. Fins ara a Alemanya hi havia dos o tres equips molt potents, però la classe mitja era millor a Itàlia en el passat i a Espanya ara. Les coses han canviat. La darrera final europea la van disputar dos conjunts alemanys i la va guanyar el Thuringia”, assenyala Ruiz.
Jugar a Alemanya és tot un repte per al de Can Jofresa. “Tinc moltes ganes de viure en un nou país i conèixer una nova lliga. Vull seguir creixent com a jugador i aprendre l’alemany”, diu Ruiz, que ha guanyat ja la lliga espanyola i la italiana i vol fer ara el mateix amb l’alemanya.
El seu dia a dia a Tòquio
Jordi Ruiz està vivint amb una gran il·lusió els seus segons Jocs Paralímpics. Gaudeix molt a Tòquio, tot i que la rutina s’imposa dia rere dia. “No podem sortir de la vila olímpica, però tant me fa. Jo tenia clar el que venia a fer aquí, que és a aconseguir una segona medalla. És una oportunitat única i no vull deixar-la escapar”.
Els dies se succeeixen tots iguals: es lleva, esmorza, va al gimnàs a fer recuperació, fa llançaments, s’entrena, dina, juga a cartes a l’habitació de l’hotel, veu la resta de partits amb els companys de selecció i ja arriba l’hora de sopar. “Tot és molt tranquil i molt senzill. Estem molt focalitzats en el bàsquet i en tornar amb una medalla”.
Lamenta l’absència de públic, ja que “el pavelló és espectacular”. Recorda el suport del públic a Rio, però sap que “vindran més Jocs”. Soci del Barça com és, recorda amb curiositat que un voluntari dels Jocs se li va atansar després d’un entrenament i li va ensenyar unes fotos amb uns amics al Camp Nou. “Fins i tot ens va posar l’himne. I ens el va cantar”, recorda.
