Jordi Balcells
El tema de què vull tractar avui m’ha semblat adient introduir-lo amb aquelles afirmacions del poeta Antonio Machado:
“Caminante no hay camino, el camino son tus huellas nada más, caminante, no hay camino, se hace camino al andar.” Aquesta afirmació guanya força en els temps actuals. La pandèmia que estem vivint n’és un clar exemple, hem hagut d’improvisar comportaments nous, maneres de conviure i afrontar una economia afeblida, amb un mercat de treball molt castigat. Hem hagut de descobrir nous camins defensius i ho hem fet.
També hem vist la resposta de la natura per l’agressió climàtica: inundacions catastròfiques, grans extensions de boscos cremats, cases destrossades, collites perdudes. I el mes greu: les vides humanes que els desastres s’han endut.
I ara afronten un futur, ple de riscos i també d’oportunitats. Haurem d’aprendre a caminar obrint altres camins. Hem entrar en la societat del coneixement associada a la intel·ligència artificial amb tots els seus derivats. La tecnologia farà un gran esclat amb nous recursos que revolucionarà la força econòmica i social provocant probables disrupcions. S’obriran noves possibilitats fins ara barrades, la comunicació ocuparà un espai important en la generació d’influències. Les xarxes socials tindran molta capacitat de condicionament positiu però també negatiu. Algunes de les noves tecnologies penetraran en els àmbits mentals de les persones amb captació de dades fins ara privades. Serà bo en alguns aspectes i perillós en altres.
L’economia sembla que seguirà marcant les grans estratègies. El món de les empreses en quedarà afectat. N’hi haurà que desapareixeran, altres s’hauran de reinventar creant estructures amb millor dotació tecnològica que requerirà més qualificació professional amb nous coneixements i noves habilitats.
Ja es pot deduir que el talent humà haurà de liderar més que mai la gestió d’aquesta nova realitat. Caldrà, per tant, entrenar-lo molt bé. La capacitació de les generacions que es formen esdevé essencial per afrontar amb èxit la transformació que comença a entrar i de la qual ells seran protagonistes. L’aliança de talents competents és una exigència competitiva d’alt valor.
Hauríem d’analitzar el sistema de formació actual. Penso que el model educatiu actual, per afrontar les exigències del futur, exigeix una revisió dels continguts. No ens hem de centrar excessivament en els coneixements deixant en situació marginal el fet de desenvolupar habilitats, actituds i l’enfortiment de les emocions positives. Caldrà saber afrontar les noves realitats en inestabilitat constant per disminuir el risc de ser-ne víctimes. I un canvi tan substancial no es pot improvisar.
Permeteu-me ser agosarat en donar suggeriments, més enllà dels coneixements, sobre els entrenaments de tres etapes clau per a la formació global. La primera és l’arrancada inicial del procés d’educació i d’estimulació mental a càrrec dels pares com a actors principals. Ells han de saber interactuar emocionalment amb els seus petits fills creant diversitat d’estímuls per desvetllar la seva curiositat, l’observació, la imitació, l’experimentació, la creativitat lúdica i els primers significats lingüístics. També valors apuntalats amb amor. L’amor els dona força i consistència.
Això empalma amb la primera etapa de formació escolar. Com diu el neurocientífic Joaquim Fuster, l’estudi del cervell ha posat de manifest que aquest s’estructura en xarxes i els valors que s’aprenen en aquest tram educatiu són els que creen les categories mentals que ajuden després a definir la nostra visió del món que vivim i ens preparen per assimilar aprenentatges complexos d’etapes posteriors. És clau la tasca educativa dels professors. A més dels coneixements bàsics, en aquestes edats dels nens, que és l’estadi de les operacions concretes segons Piaget, cal incentivar l’esforç, l’autoestima, la iniciativa, la creativitat, valors humans. Molt importants són les primeres relacions de grup, ajudar-los a enfortir vincles positius.
La tercera etapa crítica i fonamental es dona en l’adolescència i l’entrada en l’edat jove, quan el cervell té més plasticitat i una alta capacitat d’aprenentatge. És la que construeix el traspàs evolutiu cap a l’edat adulta. La transformació inclou tots els àmbits de desenvolupament.
La complexitat d’aquest procés a molts els sobrepassa, els costa afrontar els reptes que els toca viure.
És molt important ajudar-los a crear fortalesa mental basada en la valoració del seu esforç, a donar rellevància als seus encerts, a com analitzar els seus errors i aprendre d’ells.
