JOAN CARLES FOLIA, Coach Advance Life
Cada vegada més allò que els catalans hem batejat com a seny i que d’altres cultures no saben ben bé com anomenar-ho s’està anant pel pedregar.
Un milió d’euros és el preu amb què algun espavilat està subhastant el mocador que Leo Messi va utilitzar en el seu comiat del FC Barcelona, equip que li va proporcionar una cura al seu trastorn de creixement, que el va treure de la seva ignorància, educant-lo, i que el va projectar a la resta del món convertint-lo en l’esportista més ben remunerat del planeta i amb el patrimoni més gran. El seu agraïment ha estat marxar a l’equip europeu, rival per excel·lència. D’altres jugadors idolatrats també han marxat però ho han fet a les potents lligues de Qatar i del Japó.
Veure Leo Messi plorant desconsoladament pels 23 anys de dedicació al club de la seva vida, aquell de què tantes vegades havia petonejat el seu escut, la veritat és que ens va posar la “gallina de piel”, però veure’l l’endemà signant un contracte amb el PSG amb un somriure d’orella a orella a molts els va posar la pell plena d’urticària. Suposo que els 34 milions per temporada que cobrarà l’astre argentí fan canviar l’estat d’ànim de qualsevol persona, sigui més o menys agraïda. Encara hem hagut d’escoltar el personatge manifestant que quan acabi aquesta nova aventura tornarà a casa seva, al Barça, i a la seva ciutat, Barcelona, a fer allò que se li proposi. No és necessari. Els mercenaris tenen com a primera condició el desarrelament de les coses que els envolten i el distanciament emocional d’aquells que un dia els varen estimar. Pots continuar guanyant títols i diners, Leo, però si us plau fes-ho ben lluny de Catalunya i per sempre.
Ser agraït és un exercici que ens apropa a la plenitud. Segons estudis neurocientífics ens aporta molts beneficis i fins i tot canvia l’estructura molecular del cervell al potenciar la salut i la felicitat. A més, ens connecta més i millor amb els nostres propers i el nostre entorn.
En el teu cas, Leo, la teva felicitat ha passat per altres valors, més materialistes, la qual cosa respectem, però sí que ens agradaria que entenguessis que per a molta gent ser agraït és aquell o aquella que dona les gràcies per un benefici rebut, que correspon positivament a les atencions o a la dedicació aportada. No serveix la justificació d’una rebaixa de sou o d’una negativa del club a poder-te fitxar, les persones grans són aquelles que davant les vicissituds mostren la seva enteresa prenent decisions extraordinàries.
Particularment t’agraeixo molt la teva acció perquè són aquestes coses les que han aconseguit, primer, que ja no sigui de cap equip i, segon, que ja no m’agradi el món del futbol, tant és així que m’adormo profundament quan miro aquest xou, que no esport, per la televisió.
Per acabar vull adreçar-me a tots els insensats que poden estar valorant comprar el mocador amb les llàgrimes d’en Leo a preu d’or i ho faré amb una expressió que sempre ha tingut un valor molt important en el meu tapís del coneixement. “Alguns l’anomenen raonament per trobar arguments per seguir creient en el que creuen” que traduït vol dir “deixeu de fer l’imbècil”.
P.D.: Aquest noi ja ha tornat tots els diners a Hisenda que un bon dia va voler amagar?
