[Marta Ordóñez]
L’autopista de la Mediterrània i l’AP-2 han aixecat definitivament les seves barreres després de mig segle de concessió. Ho fan, però, sense resoldre el seu futur. Les concessions que avui ja han expirat són l’AP-7 –entre Tarragona i la Jonquera–, la de l’AP-2 –entre el Vendrell i Saragossa–, la C-32 i la C-33. A Catalunya només quedaran quatre vies amb peatge explícit: el túnel del Cadí, els túnels de Vallvidrera, la C-16 entre Sant Cugat i Manresa i la C-32 entre Castelldefels i el Vendrell. Si bé és cert que amb el fi dels peatges la mobilitat a les carreteres de la nostra comarca no es veurà especialment alterada, segons els experts, s’espera un “fort increment” de trànsit rodat a l’AP-7 i altres vies d’alta ocupació. Els experts hi plantegen dues solucions: la construcció de la B-40 (IV Cinturó o Ronda Vallès) i la promoció del transport públic per fer-lo més competitiu.
La fi de la concessió ha estat molt aplaudida pels experts de Terrassa i comarca, que assenyalen que permetrà fer més competitiu el transport i les empreses de logística del territori: “Facilitarà la interconnexió de tres províncies catalanes per l’AP-7”, valora la presidenta del Centre Metal·lúrgic de Sabadell, Alícia Bosch, que assenyala l’estalvi que suposarà per al transport i les empreses de la comarca. Tot i això, veu una mancança a la comarca: la construcció de la B-40 –o Quart Cinturó–, una infraestructura “molt necessària” per al transport viari, que permetria “alliberar trànsit rodat” d’altres vies com, per exemple, l’AP-7. Una opinió que comparteix el president de Cecot, Antoni Abad: “La connexió entre el Vallès Occidental i el Baix Llobregat nord és competitivitat en vena. És estalvi de temps, reducció en emissions i seguretat vial”, assegura. Una via que, segons el president de la patronal, “trauria una pressió important” a l’AP-7. “Són deu minuts i porta 10 anys de retard”, sentencia.
“Fins que no es doni solució a la B-40, l’impacte de l’obertura de peatges a la comarca serà relatiu”, considera l’urbanista Pere Montaña. Segons ell, la connexió entre el Vallès i Abrera i Martorell permetria reduir el trànsit als laterals de l’AP-7 (la B-30): “El trànsit que acull aquesta carretera supera la capacitat de la via. Cada incidència, per petita que sigui, genera un fort col·lapse”, apunta.
El transport públic com a solució
El foment del transport públic al territori representa una altra de les eines per contrarrestar l’augment del trànsit privat a les principals autopistes de Catalunya. L’urbanista Jaume Puig és partidari d’impulsar una xarxa ferroviària “potent” : “Les xarxes actuals són caduques, responen a visions territorials de fa 50 anys”, afirma. Hi coincideix Manel Larrosa, vocal de l’associació FEMvallès, que considera que la principal mancança és la connexió ferroviària. Des de l’associació aposten per impulsar la connexió entre la línia d’FGC del Vallès i l’R8 de Rodalies –que connecta Granollers i Martorell– amb dos intercanviadors a Volpelleres i a l’Hospital General de Sant Cugat.
El Vallès té un altre front obert, la C-16, que manté un tram de pagament.
La Generalitat ja ha demanat a l’Estat el seu rescat que, juntament amb el túnel del Cadí, els túnels de Vallvidrera i la C-32 entre Castelldefels i el Vendrell, tindria un cost de 1.500 milions d’euros.
