L’1 de setembre de 2011 sortia a la llum “Jo confesso” de l’escriptor de Terrassa, Jaume Cabré, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. Avui, deu anys després de la seva publicació, ja es pot afirmar que és una obra que ha tingut una repercussió literària importantíssima a Catalunya i al món. L’editorial Proa ho confirma amb xifres de vertigen. S’ha venut més de 100 mil exemplars en català, s’han fet nombroses edicions en formats diversos (està dins la col·lecció La Butxaca d’Edicions 62) i s’han realitzat més de 30 traduccions en les editorials més prestigioses del sector internacional i acreditades amb segell de qualitat.
La novel·la de Cabré ha rebut un munt de guardons i reconeixements que l’han situat com una de les millors novel·les catalanes i estrangeres. Un any després d’haver sortit a les llibreries, l’any 2012, el llibre va rebre cinc distincions. El palmarès va començar amb el premi de la Crítica Catalana, el de la Crítica Serra d’Or, el Crexells, el Maria Àngels Anglada, i La Tormenta en un Vaso. Un any més tard, van arribar els premis Courier International a la millor novel·la estrangera i el Ciutat de Barcelona i a continuació el Jean Morer de Rivesaltes. I el 2017 va aconseguir dos premis literaris més europeus: el Kulturhuset Stadsteatern d’Estocolm i el d’Atenes.
Novel·la de novel·les
Qualificada de “novel·la de novel·les”, l’obra està descrita com una carta d’amor d’algú que ha estimat incondicionalment; d’algú que se sent culpable d’una mort violenta; d’algú que no entén el mal que recorre la història d’Occident. És una novel·la sobre l’ànima de l’Europa que hem rebut i la que oferim a les generacions futures. Si la botiga d’antiguitats de la família és tot un univers per al petit Adrià, el despatx del seu pare és el centre d’aquest univers, i el tresor més preuat de tots és un magnífic violí del segle XVIII al voltant del qual giren moltes històries d’aquesta novel·la de novel·les.
En aquest feliç aniversari, l’editorial Proa ha evocat alguns dels molts comentaris d’elogi dient que és una gran obra. Jaume Aulet, de Terrassa, historiador de literatura, professor i escriptor, va escriure que ‘Jo confesso” és “una novel·la que fa un pas endavant en la trajectòria literària de Cabré i és, sens dubte, una fita –encara més alta– en el panorama de les lletres catalanes”. Sam Abrams, crític, poeta i assagista, vinculat a la ciutat, en l’àmbit literari (especialment a través de la figura humana i poètica d’Agustí Bartra) ho va resumir així: “Fascinant i contundent”.
Les impressions manifestades per Aulet i Abrams són compartides per lectors. L’Anna B, mestre jubilada, considera que “és una obra que “pertany a la gran literatura, en el fons i la forma. És sublim, comparable als grans clàssics”. Tomàs Pozuelo, jubilat, hi està plenament d’acord. “És una joia literària pel que fa a l’estructura i al seu contingut. És una obra que marca una fita important en la literatura catalana i universal”.
Trajectòria
Jaume Cabré (1974) atresora una trajectòria consolidada reconeguda arreu. Va entrar en força en el panorama literari internacional amb “Les veus del Pamano” i també amb “Fra Junoy o l’agonia dels sons”, “Senyoria” i “L’ombra de l’eunuc” i “Consumits pel foc” (aquesta és la seva última creació literària). A la seva bibliografia cal sumar els llibres de contes “Viatge d’hivern” i “Quan arriba la penombra”, així com les seves reflexiones sobre art i literatura, aplegades a “Tres assaigs”. La projecció internacional va arribar amb la monumental “Jo confesso” l’any 2011 .
