Va ser l’home del temps de TV3 des de 1984 fins a 2002, és autor de diversos llibres de divulgació i avui dirigeix l’empresa Taico Meteorologia. Alfred Rodríguez Picó és també la imatge de la predicció del temps per a diverses generacions de catalans. Avui, apel·la al compromís de tots per posar fre al canvi climàtic. “Augmenta la freqüència d’episodis severs i cada cop són més extrems”, afirma. No és hora, diu, “d’alarmismes, però sí d’actuar”.
Ara plou molt i ara plou poc. Com a meteoròleg, ens pot aclarir què passa? Doncs que, si agafem les dades de Terrassa, Barcelona, Lleida o Tarragona, la mitjana de precipitació del darrer segle no ha variat gaire. Ara bé, estem en un clima mediterrani i les darreres dècades el gràfic de la pluviometria descriu unes alarmants dents de serra.
Posi’n exemples. Doncs molt fàcil. L’any 2015 va ser el més sec des del segle XIX i, tres anys després, el 2018, ha estat el més plujós des que hi ha registres, al segle XVIII. Estem en un escenari de menys dies de pluja, però més intensa. Abans teníem un episodi amb torrencialitat cada dècada i ara en tenim un cada any. I això comporta més inundacions, més esfondrades d’edificis, esllavissades al traçat del ferrocarril i caigudes d’arbres. El clima està canviant i hem d’actuar!
“Durant el confinament de la primavera de 2020 vàrem al·lucinar escoltant el so dels ocells a la ciutat, gaudint de l’aire net i d’una natura exuberant. Ara sembla que no hem après res”
Quines són les claus per capgirar la situació? Hi ha dues maneres de fer-ho. La primera, més política, invertint a millorar les infraestructures ferroviàries, les lleres dels rius i les rieres, edificant en espais de no risc. Ens hem d’adaptar a la nova realitat. I la segona… Doncs parlem molt del canvi climàtic i fem poc. Només cal mirar les inundacions de l’estiu a Alemanya i els incendis a Grècia i a Turquia per comprovar que és una realitat.
I què podem fer cadascun de nosaltres? Aquí va la segona. En l’esfera personal, ja no val només amb reciclar bé, calen mesures més dràstiques. Els vehicles contaminen i és urgent que hi actuem. Nosaltres, canviant d’hàbits, deixant el cotxe sempre que es pugui, i els governs, augmentant l’oferta de transport públic. Aquest és un procés en què calen menys prohibicions i més pedagogia. I també hem de ser respectuosos amb la natura i no destruir l’ecosistema. Durant el confinament de la primavera de 2020 vam al·lucinar escoltant els ocells a la ciutat, gaudint de l’aire net i d’una natura exultant. Ara sembla que no hem après res. I afegeixo encara una mesura més, encara que sigui polèmica. Hem de consumir menys carn. Si no volem, no deixem de menjar-la, però reduïm-ne la quantitat. Molts animals que ens mengem viuen cruelment confinats i recordem que el metà del bestiar contamina!
Els negacionistes recorden que la meteorologia és cíclica sempre que qüestionen la solvència del canvi climàtic. Què els diu? Que és cert que sempre hi ha hagut episodis de canvi climàtic. A l’Edat Mitjana va haver-hi una gran sequera i al segle XVII i XVIII, una petita era glacial, que va coincidir amb els pous de glaç a Catalunya. A Terrassa, al Parc Natural de Sant Llorenç en teniu la prova. La realitat és que les emissions contaminants comencen al segle XIX amb la revolució industrial i que, al segle XX, s’accentuen l’escalfament del planeta i l’efecte hivernacle. És al segle XXI quan salta l’alarma amb l’evidència que, amb l’increment de les emissions de CO2, augmenta la temperatura del planeta. Negar aquesta realitat no té sentit, és absurd. Científics de tot el món certifiquen que l’escalfament de la Terra és el responsable de l’augment de fenòmens meteorològics severs. Ara, els Objectius Desenvolupament Sostenible (ODS) de Nacions Unides marquen fites per a l’horitzó de 2030 que hem de complir sense excuses, governs i ciutadania. Estem obligats a actuar!
