FIDEL CATALÁN, Rector de la parròquia del Sant Esperit i vicari general
Dilluns de la setmana passada, dia 16 d’agost, es va renovar el vot del poble de Terrassa a sant Roc, una tradició de fa 433 anys.
Segons la tradició sant Roc va néixer a Montpeller a finals del segle XIII o començaments del segle XIV, dins el territori aleshores del Regne de Mallorca. Degué portar una vida itinerant, pelegrinant cap a la ciutat de Roma i recorrent les viles d’Itàlia, guarint els infectats de la pesta, que en aquelles èpoques feia estralls a Europa. Respecte a la seva mort tenim poques notícies, situant-la a Itàlia o a la seva ciutat nadiua.
El que es pot afirmar amb seguretat és la ràpida difusió de la seva devoció a partir del segle XV, essent invocat com a advocat i protector davant epidèmies. A moltes esglésies d’arreu d’Europa i d’Amèrica hi ha capelles dedicades al seu culte, i ha esdevingut un sant molt popular i moltes poblacions al llarg de la història l’han invocat davant les maltempsades i li han fet vot de poble.
Entre aquestes poblacions també hi és la ciutat de Terrassa. A les darreries de l’any 1588 la pesta bubònica va entrar a Catalunya i ràpidament es troben indicis de la seva presència a Terrassa. Tot i les mesures higièniques que van prendre les autoritats municipals, probablement en aquella ocasió va morir com a conseqüència de l’epidèmia provocada per la pesta una desena part de la població de la ciutat.
En el “Llibre de consells de la Universitat de la vila de Terrassa” consta que el 7 de juliol de 1588 es va prendre l’acord de celebrar diversos dies de culte per demanar l’ajut i protecció, davant la situació provocada per l’epidèmia, a sant Roc, sant Sebastià i santa Madrona. Més endavant el 23 de setembre de 1589 consta en el mateix llibre com el consell de la ciutat col·locà amb semblant motiu un ciri que havia de cremar davant la imatge de sant Roc que estava situada a la capella de la Mare de Déu del Roser, que existia a la plaça de la vila. Documents posteriors confirmen aquesta devoció, el vot de la ciutat i la col·locació del ciri votiu com a expressió de la pregària d’intercessió.
Aquella primera imatge de sant Roc, probablement d’estil renaixentista, va ser traslladada a meitat del segle XVII al nou temple del Sant Esperit i col·locada a l’altar major. Posteriorment el mestre Joan Mompeó la va situar en una fornícula en el retaule barroc (1699-1729), situant-la en un lloc ben visible, al costat dret de la part inferior en el cos lateral. Al seu dessota feu col·locar un petit relleu reproduint un passatge de la vida de sant Roc quan atenia els malalts en una sala d’hospital de l’època, acompanyat per la figura d’un gos. El gos és present habitualment en la iconografia d’aquest sant i reprodueix un altre passatge de la seva vida quan, trobant-se malalt, es retirà a un bosc i aquest animal li portava menjar. La imatge i tot el retaule van cremar quan va ser profanat el temple el 21 de juliol de 1936. En acabar la guerra i reconstruir el temple, la nova imatge, obra dels Tallers Salesians de Barcelona, va ser situada l’any 1947 en un dels costats de l’altar de la Mare de Déu de Montserrat.
Cada 16 d’agost la ciutat de Terrassa renova el vot de poble a sant Roc, tot oferint a la missa un ciri que és col·locat posteriorment davant la imatge del sant, com a expressió de la pregària dels terrassencs en agraïment per la seva protecció. Enguany en aquesta pregària es tindrà ben present la situació de pandèmia provocada per la Covid-19 i es demanarà la seva intercessió i ajut per als malalts, el personal sanitari, els agents socials, els voluntaris i en definitiva per a tota la societat. I com es resa en els goigs s’implorarà el seu auxili una vegada més:
“Terrassa, amb agraïment, en veure aital meravella sempre us ha tingut present i us oferí una capella d’on vetlleu per la ciutat
que us té tanta reverència. Sant Roc, el nostre advocat, lliureu-nos de pestilència.” (Dels “Goigs en lloança al gloriós sant Roc”.)
