L’esport terrassenc té la possibilitat d’obtenir fins a cinc medalles en els Jocs Olímpics de Tòquio. De moment, el futbolista Dani Olmo ja té assegurada la de plata després que la selecció espanyola hagi accedit a la final que disputarà el dissabte contra el Brasil. Però, inconformista, el jove davanter egarenc vol la medalla d’or per entrar en l’exclusiu club dels campions olímpics. El capítol de medallistes es pot ampliar en l’apartat del waterpolo, modalitat en la qual les dues seleccions disputaran les semifinals. Els egarencs Bernat Sanahuja i Álvaro Granados, en l’àmbit masculí, i les jugadores del CN Terrassa Bea Ortiz, l’egarenca Paula Leitón i Pili Peña estan a un pas del podi.
Fins ara, l’esport terrassenc ha pujat al podi olímpic en quaranta oportunitats. Ho ha fet en les modalitats de hockey, waterpolo, futbol i frontennis. Només un esportista local té a la seva vitrina particular dues medalles. Es tracta del jugador de hockey Pol Amat, que ha obtingut dues plates. La primera va ser a Atlanta’96 i la segona a Pequín’08. Pol Amat és, juntament amb David Alegre, l’esportista egarenc amb un major nombre de participacions olímpiques, cinc en els dos casos.
Campions
D’aquest grup exclusiu, només quatre s’han proclamat campions olímpics. És el cas de les jugadores de hockey Anna Maiques, Cèlia Corres i Núria Olívé, medalles d’or a Terrassa en els Jocs del 92, i del waterpolista aleshores resident a Terrassa Pedro García, campió a Atlanta’96 amb la selecció de waterpolo.
El metall més abundant en la vitrina de l’esport olímpic terrassenc és la plata. La primera va arribar als Jocs de Moscou’80. La seleccio espanyola de hockey va obtenir medalla per segona vegada a la seva història. En aquell equip figuraven Joan Amat, Joan Arbós, Jaume Arbós, Miquel de Paz, Santi Malgosa i Miguel Chaves.
A Atlanta’96, a més del títol de Pedro García en waterpolo, de nou la selecció de hockey va ser subcampiona amb els terrassencs Xavi Escudé, Quim Malgosa, Ramon Jufresa, Jan Dinarès, Xavi Arnau, Santi Amat, Víctor Pujol, Pol Amat, Ramon Sala i Jordi Arnau.
Més medallistes
A Barcelona’92, a més dels tres ors en hockey femení, l’esport egarenc va obtenir una medalla de plata més en waterpolo, amb Rubén Michavila, i dues en frontennis, que era esport d’exhibició, amb Pere Fité i Ferran Velasco.
Una nova tongada de medalles de plata es va produir a Pequin’08 amb els components de la selecció masculina de hockey que va tornar a ser, per tercera vegada, subcampiona. Deu jugadors locals formaven part d’aquell equip: Pol Amat, Edu Tubau, Ramon Alegre, David Alegre, Albert Sala, Santi Freixa, Quico Cortès, Eduard Arbós, Sergi Enrique i Roc Oliva.
I finalment, tanquen el capítol de medallistes de plata els jugadors de futbol Xavi Hernández i Albert Luque, en els Jocs de Sidney’00.
La sèrie de medalles es va iniciar en els Jocs Olímpics de Roma el 1960, quan la selecció espanyola de hockey va obtenir la medalla de bronze. Cinc jugadors terrassencs van ser protagonistes d’aquella gesta històrica per a un esport espanyol orfe d’èxits. Pere Amat, Josep Colomer, Narcís Ventalló, Pere Roig i Josep Antoni Dinarès.
