Ingrid Cusidó, pianista
“Amb cinc anys vaig anar a un concert i em va agradar molt” i això la va dur a demanar d’anar a estudiar al conservatori. “Soc molt tossuda i ja ho vaig tenir clar”. Va passar pel CEM, on hi havia “d’assessor” el pianista Miquel Farré (que va morir el passat mes de maig), una figura que, en certa manera, l’ha marcat. “Era una persona molt rigorosa i molt senzilla, i penso que, en poques classes, m’ho va transmetre”.
És important per un artista, afegeix, tenir “rigorositat en el text musical, perquè la interpretació és més subjectiva”. Reitera que “has de ser fidel al text” i, en aquella etapa, és el que va aprendre. Després d’estudiar al Conservatori de Terrassa, va marxar a estudiar a Londres, a la Guildhall School of Music & Drama, on “vaig aprendre la interpretació i vaig tenir l’oportunitat de treballar amb pianistes extraordinaris, que m’han donat unes eines per poder-me desenvolupar com a músic i com a pianista”.
De la seva experiència a Londres i del sistema musical d’allà destaca que “la cultura arriba a tothom, sense diferències econòmiques i és assequible acreditar el teu nivell”. Creu que “anant a concerts s’aprèn molt i t’educa d’una altra manera”. Ha fet molts concerts per tot el món i ha rebut reconeixements i assegura que “la formació no s’acaba amb les classes, s’acaba a dalt d’un escenari”.
Una de les coses que li agraden és “passejar” i explica que “Terrassa és ideal perquè hi ha moltes zones de vianants i racons molt bonics”. Ho fa, diu “quan necessito esbargir-me”.
