anabel arcos blogger i escriptora
Els idiomes li agradaven de sempre i “el fet de comunicar-me amb altres persones i en altres llengües sempre m’ha cridat l’atenció”. Per això, va estudiar Filologia anglesa. Escriure sempre li havia agradat i va començar de manera “pública” a fer-ho arran d’una malaltia. Llavors, diu, “vaig trobar la manera de fer-ho sense tabús ni eufemismes ni que m’importés la gent que em llegien i aquesta va ser la clau”.
Va escriure, afegeix, per “amor i per oblidar-me del patiment d’aquells moments, perquè la quimioteràpia em provocava molt dolor i insomni a les nits”. I va iniciar el seu blog, “Sin ti no puedo”, amb força èxit. Després va escriure un llibre, “Cáncer: contigo puedo”, que defineix com “un cant a la vida” on tracta de “com enfrontar-se a situacions traumàtiques i continuar endavant”. A més de la malaltia, va haver de passar per un accident mortal dels seus familiars més directes. Posteriorment, va escriure el segon llibre, “Mi querida amiga”.
Tot i això, afirma que “sempre he trobat un motiu per tornar a ser feliç d’una forma diferent” i apunta que “els amics em diuen que soc massa intensa”. Ha participat i participa en diferents mitjans de comunicació, on se sent molt còmode. Ha fet cursos d’escriptura i diu que “estudiar és el que més feliç em fa”. Té una nova novel·la per publicar.
El confinament va fer que es dediqués a la cuina, amb plats com el risotto de ceps o llenties. La relaxa molt “endreçar”. I quan ha de decidir quelcom endreça “la roba, armaris, els llibres…..”
