Opinió

Joves, pandèmia i “Y” jònica

Joan Boldú

La joventut de les festes multitudinàries, de les imatges d’activitats d’oci sense control, no representa tota la joventut, només es representa a si mateixa

Davant de la Covid-19, aquests joves, com la resta de ciutadans, saben el que s’ha de fer, ho saben molt bé. Que es comportin d’una manera no acceptable per a la resta de ciutadans és exclusiva responsabilitat seva. Sembla com si la vida, ara i avui, es reduís a un dilema: restriccions o festa, vida austera o vida de plaer. Per tal de mostrar que aquesta reducció de la vida pandèmica a dues opcions excloents no és correcta, em serviré d’un exemple de l’antiguitat clàssica. Certs filòsofs feien dissertacions sobre la “Y” jònica pel seu simbolisme: té un tronc, un entroncament, una bifurcació, dos braços, dues possibilitats, una elecció. Aquesta “Y” es com un mitjà, un recurs, una fórmula que fa possible el debat. En aquesta mena de “joc” es proposa un acarament entre dues tesis: debatre sobre l’elecció d’una vida de plaer o una vida orientada vers la saviesa.

Un d’aquests filòsofs, Pròdic (s. V a. C.), al fragment “L’elecció d’Hèrcules” ens exposa un dels exercicis més famosos d’aquest tipus. Aquest autor ens ofereix una al·legoria (personificació d’una idea abstracta) i posa en escena dues dones en el moment en què Hèrcules arriba a l’adolescència i haurà d’escollir entre dues opcions que s’exclouen i viure segons una o l’altra. Aquest moment correspon al punt on del tronc de la “Y” broten dues branques en direccions contràries. Una vida, dues existències possibles, una elecció. Les dues dones representen dos papers, dues idees-força: la Felicitat i la Virtut. En adonar-se de la presència d’Hèrcules les dues dones se li atansen. La Felicitat, seductora, li mussita que esculli el camí de la satisfacció del desig, de la recerca dels plaers, dels espectacles, dels concerts més engrescadors, de les emocions més intenses, que el que importa és la satisfacció immediata. Li proposa que si se’n va amb ella serà feliç.

La Virtut, en canvi, li parla de la importància dels valors -treball, esforç, valentia, sacrifici- i li ofereix una vida orientada a practicar l’excel·lència, per la qual serà mereixedor de l’afecte dels amics, rebrà el reconeixement de la societat, serà mereixedor de la immortalitat… El text ens invita a debatre entre les dues opcions. Hèrcules calla, no respon, no pregunta, no escull. Tanmateix, l’heroi grec, evidentment, pren el braç de la Virtut, altrament no hauria aconseguit ser el gran heroi: valent, intel·ligent, sagaç, enèrgic, decidit, esforçat, etc. I la biografia d’Hèrcules el mostra també gaudint dels molts plaers que li ofereix la vida, la qual cosa és com dir que també va prendre el braç de la Felicitat. Quin pot ser l’ensenyament que en podem treure? Negar l’elecció exclusiva d’un o altre mode d’existència, voler les dues vides. Ens hem d’imaginar Hèrcules, virtuós i feliç!
Apliquem la “Y” jònica al tema dels joves i l’oci. Restriccions o festa, diversió, oci? Tothom sap que les restriccions són limitacions de la llibertat, però no la seva anul·lació; la qual cosa vol dir que el jovent pot, amb mesura, divertir-se, gaudir dels plaers de les festes, dels concerts, de la companyia dels amics, de la música, del beure, dels àpats, etc., i acomplir certes mesures de seguretat -els joves també les saben- a causa de la permanent amenaça de la pandèmia.

Els joves poden adonar-se que les dues branques del dilema no s’exclouen, ans es complementen i, per tant, poden voler les dues possibilitats i, com Hèrcules, prendre la mà de la Felicitat (gaudir de l’oci) i de la Virtut (acomplir certes mesures de seguretat). Tanmateix, el que s’esdevé és que aquests joves practiquen el que els antic grecs anomenaven la “hybris”, és a dir, l’excés, la desmesura, el descontrol, i obliden o ignoren una regla que ja practicaven éssers humans fa milers d’anys; la regla d’or: “No facis als altres allò que no vulguis que els altres et facin a tu”. Seguir la regla d’or és una manera de controlar la desmesura, la “hybris”. Ens podem imaginar el jovent feliç i virtuós?

To Top