La pandèmia de la Covid-19 ha afectat l’economia de casa nostra en múltiples aspectes. Alguns sectors s’han vist més perjudicats que altres i les famílies també ho han notat a les seves butxaques. Davant aquesta crisi sanitària que s’ha convertit també en una crisi socioeconòmica, les ganes per emprendre nous negocis podrien haver-se esvaït, però no ha estat així.
El Servei d’Emprenedoria i Economia Social de l’Ajuntament de Terrassa va atendre 213 persones en els dotze mesos posteriors a l’inici de l’estat d’alarma. Els dotze d’abans, havien estat 289. La comparativa suposa un descens del voltant del 25%, però cal tenir en compte les diverses setmanes de confinament domiciliari i aturada general. Així, es pot dir que l’interès per començar nous projectes empresarials no s’ha frenat, si més no, no a gran escala.
En aquests dotze mesos posteriors a l’inici de l’estat d’alarma, la majoria de projectes assessorats han estat en els sectors del comerç i els serveis a la comunitat i a les persones, sumant un 44% del total. “Existeix un major interès que abans per emprendre en aquests àmbits. A més, dins del comerç, el comerç electrònic ha estat molt més sol·licitat durant la pandèmia”, comenten.
“Alguns projectes es van aturar amb l’arribada de la Covid-19, però ara s’estan començant a reprendre”, apunten, alhora que comenten que el perfil dels emprenedors als quals orienten segueix sent molt divers. “Hi ha projectes que s’emprenen com a oportunitat i d’altres, com a necessitat”, expliquen. “Un aspecte destacable, però, ha estat la voluntat d’algunes persones d’emprendre com un element complementari a la seva feina actual, preveient possibles baixades d’ingressos derivades de la pandèmia”, afegeixen.
La majoria de persones que s’han adreçat al servei són dones (120). Una d’elles és la Sandra Prieto, que fa uns mesos que va obrir un servei d’atenció domiciliària. “Havia treballat durant més de quinze anys en residències de gent gran, però amb la pandèmia vaig viure coses que no em van agradar. Vaig deixar de compartir la filosofia de l’empresa”, explica.
Burocràcia i pla de negoci
“Vaig veure que era un tipus de negoci en què no havia d’invertir grans quantitats de diners. Vaig capitalitzar l’atur, vaig buscar un local i el vaig adaptar –diu–. Des del Servei d’Emprenedoria em van orientar moltíssim en tot el tema empresarial. Jo tenia clar què volia, però a nivell burocràtic no sabia quins passos havia de seguir. A més, em van ajudar a plantejar-me certs temes en què ni havia pensat”.
El negoci ha començat a rodar molt millor del que la terrassenca esperava. Compta amb un equip de vuit persones i ja té una trentena de clients.
Altres persones a les quals han assessorat des del servei, no han muntat negocis de tanta envergadura. L’Oriol Bruguera, que treballa com a preparador físic, ha decidit fer-se autònom i començar a oferir els seus serveis com a entrenador personal.
“M’he assessorat amb la Cecot i l’Ajuntament. He tingut un mentoratge. M’han orientat, sobretot en temes econòmics i de pla de negoci i m’he adonat que una cosa és la il·lusió i l’altra, la realitat. He après que per emprendre cal tenir moltes coses en compte. N’has d’estar segur i ben preparat”, sosté. Així, de moment “vaig a domicilis. La intenció és anar fent cartera de clients i a la llarga potser acabar tenint un local propi, jo sol o amb altres socis”, indica.
La Susanna Pérez ha optat per començar a comercialitzar les compreses, discs desmaquillants i portaentrepans de tela que confecciona aprofitant residus tèxtils d’indústries i particulars. Els ven a través d’Instagram i d’algunes botigues físiques. “Des del servei em van assessorar en tot el procés per fer-me autònoma, en temes d’impostos, marges comercials i en com enfocar el projecte”, assenyala. “Entendre-ho per tu sol no és fàcil. A l’escola no s’ensenya i quan vols començar un projecte no saps per on tirar. Per això és interessant que existeixin serveis com aquest”, considera.
“A llarg termini m’agradaria poder viure exclusivament d’això, però de moment ho compagino amb una altra feina”, confessa. I és que emprendre no és sempre fàcil.
