joan carles folia, Coach Advance Life
Les persones han de saber aproximar-se a emocions com la ira, la tristesa, la felicitat, la sorpresa, la culpa, la vergonya, la compassió, l’orgull, etc., per poder tenir una vida rica, viscuda i emocionalment atractiva
Aprofito els meus articles per poder fer pedagogia activa i planera del coneixement del sistema nerviós central com a timó de la nostra existència. Tothom hauria de tenir l’oportunitat de dedicar un temps de les seves vides a fer una incursió bàsica pel món de les neurociències. Conèixer el funcionament del nostre cervell i quina és la seva repercussió en diferents àmbits del nostre dia a dia faria que ens plantegéssim moltes coses des d’una perspectiva totalment oposada al comportament que tenim habitualment. En aquest sentit un dels conceptes que millor expliquen com interactuem amb el nostre quadre emocional és el concepte “granularitat”.
Cada vegada és més clar que les emocions no són una reacció instantània a les diferents situacions que ens anem trobant en el camí. La paleta emocional de cadascú es va construint en base a un binomi que s’identifica com a percepció-correcció i que és el que configura la nostra relació amb l’entorn i, darrera d’aquesta, la nostra emotivitat. Des que naixem anem construint tota una sèrie de xarxes neuronals que van establint un mapa d’emocions que es disparen quan davant de qualsevol esdeveniment ens obliga a sentir d’alguna determinada manera. Veure una serp en un corriol de muntanya no acciona automàticament cap emoció, el que fa el cervell és burxar en el seu arxiu episodis que ens aproximin a aquell fet concret i sobre aquesta experiència emetre una resposta de por o tranquil·litat que anirà corregint en base a la seva riquesa davant de circumstàncies similars. Les emocions no són productes reactius, sinó que es construeixen en base a les vivències passades.
Així hi ha persones que disposen d’una gran granularitat emocional i això es degut al fet que han estat capaces d’enriquir extraordinàriament el cistell d’episodis que després podran ajudar a fer una predicció correcta de l’emoció que volem generar i també controlar. Diríem que, a més “background” (antecedents), més possibilitats de ser emotivament més potents i diversos.
D’altra banda tenim persones que concentren les seves projeccions emotives, els seus recursos emocionals, en poques etiquetes. Una baixa experiència en el fet de viure els deixa en el coneixement i pobre domini de la tristesa, l’alegria i poca cosa més. Cal poder fer una separació de l’emotivitat àmplia per poder afinar en la seva concreció, predicció i posterior gestió. Les persones han de saber aproximar-se a emocions com la ira, la tristesa, la por, la felicitat, la sorpresa, la culpa, la vergonya, la compassió, el fàstic, l’esglai, l’excitació, l’orgull, la xafogor, la gratitud, el menyspreu, etc., per poder tenir una vida rica, viscuda, emocionalment atractiva.
La manca de granularitat emocional (alexitímia) ens posa davant de gent amb poques eines per poder créixer en el món de les emocions, que també serà inhibidor en la vida quotidiana. Aquesta és una de les qüestions que més em trobo a les meves consultes: vides escapçades per no saber generar les suficients experiències per poder construir una plataforma àmplia, diversa i amb múltiples opcions d’adequació.
Persones que davant de qualsevol entrebanc apliquen sempre la tristesa com a únic recurs emotiu perquè no saben o no tenen instruments per poder sortir per la porta de la decepció, la contrarietat o el sentiment desagradable, només saben, només apliquen la tristesa davant de tot i això els fa ser infeliços. Els treballadors que no gaudeixen de la seva feina acostumen a ser moltes vegades víctimes d’aquesta alexitímia.
Les neurociències ens donen múltiples pistes de com preparar el nostre cervell per resoldre qüestions definitives a les nostres vides. Avui us he posat un exemple dels molts que anirem descobrint.
