Salvador Mourullo, empresari
Tot i que va iniciar els estudis d’Enginyeria Electrònica, no va acabar i, després de repetir un curs i trencar-se un genoll, ho va deixar. “Era dels dolents de la classe i tenia companys que ja treballaven en empreses. Jo m’ho prenia massa com un hobby i vaig tenir ben clar que no era el meu”, recorda.
El seu pare muntar a casa un petit taller i “em vaig enganxar a fer de manyà”, mentre també pintava amb el grup Pravda. Amb un company del mateix estudi, “vam muntar el Reina Victòria, perquè el portés ell”, però van acabar separats per divergències. “Vaig tancar el taller, a l’inici de la crisi del tèxtil i vaig seguir amb el bar, i fins ara”, diu.
Fa 38 anys d’aquest espai de nit, un referent. “He viscut de tot, com veure polítics que al ple s’esbatussaven i al Reina jugaven junts al futbolí”, assegura. “Vam tenir molta sort de situar-lo” al carrer de la Rasa. El nom ve perquè la decoració del local era “molt recarregada”. “Era un nom elegant, que servia per gent de totes les edats”. Al Reina “convius amb gent molt més jove que tu i suposo que l’ànima se’t torna jove”.
Afirma que “un dels èxits del Reina és que tots els cambrers i cambreres han tingut un nivell”. No és fàcil conciliar una vida familiar treballant de nit. “Has de trobar a la persona adequada perquè l’horari és molt complicat”.
No ha seguit pintant i diu que no és compatible amb la feina i “pintar no és posar-se a fer un dibuix. O pintes o no pintes”. Ara es dedica a comprar art. “Dec tenir 300 o 400 quadres”.
